Encetem el primer Almanac Independentista de 2025 amb un gener carregat de victòries independentistes. D’una banda, el jovent ha sacsejat el panorama polític amb dues fites contundents: l’ofensiva per la llengua de Nosaltres Sols! a Mallorca i la victòria aclaparadora de la FNEC a la UPF. Paral·lelament, iniciatives com el Cens del Poble Català i Acció Cassandra han fet passes fermes per donar-se a conèixer i consolidar-se. Finalment, aquest inici d’any ha vist néixer dos projectes destinats a esdevenir pilars fonamentals del nacionalisme: la nova direcció de la Revista de Catalunya i la inauguració de La Palestra a Girona. Un mes de gener intens que marca el camí d’un any que promet ser decisiu.

El 12 de gener Nosaltres Sols! va portar el Pla Negocis a l’illa de Mallorca. La secció mallorquina va visitar diversos establiments que no respecten el català i hi va enganxar els ja coneguts adhesius de la senyera amb el missatge: «Aquest local no respecta el català». L’acció va tenir un gran ressò, especialment a Palma, on va generar opinions de tota mena. D’una banda, una part significativa de la societat mallorquina va valorar positivament la iniciativa com una defensa del català a l’illa. De l’altra, l’espanyolisme, de la mà de VOX i Hablamos Español, va denunciar l’organització davant de la fiscalia i la Guàrdia Civil. La direcció de Nosaltres Sols! valora com un èxit el rebuig i la incomoditat que el Pla Negocis ha provocat entre els castellans de l’illa. Aquí, podeu veure un vídeo explicatiu que ha fet l’organització sobre l’acció.

L’endemà, el jovent independentista va tornar a celebrar un triomf sobre l’espanyolisme. Va ser el torn de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC), que va arrasar a les eleccions pel claustre de la UPF. Amb més de set-cents vots, la FNEC va aconseguir vuit claustrals, superant de manera aclaparadora l’associació espanyolista S’ha Acabat!, que amb prou feines va obtenir cent seixanta vots i només dos claustrals. Aquesta victòria incontestable consolida a la FNEC com la primera força estudiantil de la UPF i fa d’aquesta universitat un baluard nacionalista. 

El 16 de gener, Acció Cassandra va anunciar a través del seu compte de X l’organització de diversos actes de presentació per donar a conèixer formalment la seva iniciativa. L’associació, que treballa en la defensa jurídica de la nació catalana i els seus habitants, convida totes les persones interessades a difondre el projecte a posar-s’hi en contacte mitjançant la missatgeria de X.

El divendres 17, el Cens del Poble Català va presentar el seu projecte al Camp de Tarragona. L'acte, que va tenir lloc a la sala d’actes de l’antic hospital de Reus, va comptar amb una assistència nombrosa. Albert Martí, secretari, i Ramon Serra, president, van exposar la problemàtica de no tenir un cens propi per la nació catalana i, a continuació, van explicar el projecte, així com les diferents maneres de censar-s’hi. Per concloure, van instar a les associacions independentistes presents a impulsar el Cens del Poble Català a la capital del Baix Camp. La proposta va ser rebuda amb entusiasme.

Aquell mateix dissabte dia 18, l’Associació la Flama va encetar la primera sessió de ludoteca de l’any. Com en edicions anteriors, les famílies van poder portar els seus infants al local del barri de Sants, a Barcelona, on van gaudir d’una estona de joc amb jocs de taula i joguines. A més, La Flama va aprofitar l’ocasió per anunciar amb antelació les dues pròximes sessions de la ludoteca, que se celebraran els dies 15 de febrer i 22 de març. Si voleu que els vostres fills es relacionin en un espai de joc plenament en català, podeu contactar amb l’associació a través de les seves xarxes socials i participar en les properes edicions. 

La Bressola, l’associació dedicada a la creació d’escoles per preservar el català a la Catalunya Nord, inspiradora de La Flama, va engegar el passat 21 de gener una campanya de donatius per garantir el sou del seu professorat. Si no aconsegueixen reunir 200.000 € abans del mes de maig es veuran obligats a augmentar les quotes dels seus socis i, possiblement, a tancar algun dels centres escolars. Si voleu donar-hi suport, ho podeu fer a través del següent enllaç.

El 26 de gener va tenir lloc a Girona l’obertura de l’ateneu nacionalista La Palestra. Aquest espai, que recupera el nom de l’entitat patriòtica fundada per Batista i Roca, va obrir les seves portes coincidint amb la Diada del Soldat Català i va cloure la jornada amb un dinar popular. Focalitzat en la defensa nacional i la promoció de la cultura catalana, La Palestra ofereix una àmplia varietat d’activitats com sessions setmanals d’entrenament de boxa i muay thai, col·loquis, un club de lectura mensual, classes de català i un grup excursionista, entre moltes altres propostes. Si sou del voltant de Girona, aprofiteu per enfortir-vos tant intel·lectualment com física a La Palestra.  

Dimarts 28 de gener va tenir lloc al Museu d’Història de Catalunya, la presentació del llibre Daniel Cardona. Obra escrita completa. Frederic J. Porta com a coordinador del projecte i Fermí Rubiralta, autor del pròleg, van presentar la figura de Daniel Cardona davant d’un auditori ple de gom a gom acompanyats de l’Oriol Falguera, president de la Fundació Reeixida i Rafael Català Dalmau, editor del llibre. L’acte va concloure amb un sentit homenatge a Robert Surroca, militant del Front Nacional de Catalunya fundat per Daniel Cardona. Podeu veure un videoresum de l’acte aquí.

El mes de gener ha acabat amb una gran notícia: el director d’aquesta casa, Frederic J. Porta, ha estat nomenat també director de la Revista de Catalunya. Fundada el 1924 per Antoni Rovira i Virgili, la publicació afronta ara una nova etapa sota la direcció de Porta i el seu equip, que es proposen impulsar-hi un canvi profund. Seguint la línia marcada per la revista Esperit, l’objectiu és tractar la cultura política i l’exercici del poder amb una mirada històrica i política de rigor. La nova Revista de Catalunya no defugirà els debats més polèmics i es planteja portar al bell mig de la cultura catalana el nou paradigma que hem cultivat al llarg d’aquestes mateixes planes i en d’altres projectes dels marges durant els darrers anys.