A diferència del consumidor americà, molt conscient del poder de la bossa, el consumidor català és sofert i paga sense discutir. A la mitologia espanyola és un garrepa, però en realitat desconeix el poder de guardar els diners a la butxaca. Un diari, com qualsevol altre bé de consum, depèn dels clients. La dita «qui paga mana» no té traducció pràctica si els lectors...