En el dinovè número del segon volum d’Esperit desvelem les proximitats ideològiques entre l’esquerra progressista i la dreta liberal, critiquem l’hiperespecialització formativa i intel·lectual, analitzem el concepte de tributació i comparem, tot inserint-los en una lògica històrica, els fets d'Urquinaona i el 1919. Marc Comerma s’endinsa en les bases ideològiques i polítiques que sostenen el sistema liberal i capitalista. Des de perspectives i camps d’actuació diferenciats, l’esquerra progressista i la dreta liberal conformen l’esperit polític de la nostra època. Uns s’ocupen de la cultura, els altres de l’economia. El poder polític restarà ensotat i servil als interessos del sistema fins que no s’imposi contra les forces que l’anul·len. Marc Maynou fa referència a la coneguda història de Kafka per il·lustrar un concepte cada vegada més emprat: el dels homes-insecte. Els individus hiperespecialitzats són similars als integrants d’una colònia d’insectes; en el sistema capitalista, la seva raó de ser és únicament el cicle de producció i consum. Alejandro R. Planas explora la natura de la tributació i com en seria millor la implementació. Perquè els impostos siguin justos cal una política de recol·lecció tributària que s'adeqüi al veritable potencial d'allò que hom pugui contribuir envers la societat, més enllà dels diners. Frederic J. Porta analitza els avalots i les manifestacions de la Campanya per l’Autonomia de 1919 i la relació amb els fets d’Urquinaona de 2019. Més enllà dels paral·lelismes clars entre les protestes separades per un segle, vincular Urquinaona amb la història, amb un moviment nacionalista, hauria provocat perilloses analogies amb el passat i la projecció d’anhels cap al futur.