Nacionalisme i modernitat (II): Rousseau
Les idees de voluntat general i sobirania popular van constituir un gir copernicà en moltíssims àmbits.
Any 2 Núm. 31
Sumari d'aquest número
En el número vint-i-dos del segon volum d'Esperit versem sobre models femenins, exposem les contribucions de Rousseau al nacionalisme, reflexionem sobre la naturalesa dels impostos i narrem l'impacte de l'empresa de Fiume en els avantguardistes catalans.
Marc Comerma i Frederic J. Porta prossegueixen amb la seva sèrie sobre el nacionalisme en els temps moderns. En aquest lliurament exploren les bases ideològiques del fenomen a través de l’aportació de Jean-Jacques Rousseau. El filosòf ginebrí és considerat el pare del nacionalisme polític i la seva contribució teòrica és fonamental per a tot aquell que es vulgui endinsar en la qüestió.
Marc Maynou contraposa la manca d’impostos i els tribunals ciutadans de la Grècia antiga amb la versió moderna d’ambdós. Si a l'antiguitat els tributs i els judicis obeïen a causes superiors, actualment han esdevingut un fi en si mateix: el sosteniment d’una burocràcia estatal autopoètica i autocontinguda.
Frederic J. Porta relata l’experiència de Fiume i la recepció que va tenir a la revista Monitor. A la costa de la Dalmàcia, el poeta Gabriele d’Annunzio va establir una petita ciutat-estat que durant un any, de 1919 a 1920, va fascinar els avantguardistes de tota Europa. El jove J. V. Foix va seguir de prop aquella curiosa experiència, a través de la premsa estrangera, i en va fer una ressenya en el primer número de la seva nova revista.
Rep cada número, directe a la teva bústia