En el vint-i-tresè número del segon volum d'Esperit reflexionem sobre els efectes de la desintegració de les comunitats en els individus, analitzem les conseqüències d'haver caigut sota la cosmovisió burgesa, denunciem la destrucció de les universitats com a temples del coneixement i reivindiquem la necessitat de lliurar la batalla cultural. Marc Comerma reflexiona sobre els processos de desintegració que caracteritzen la vida moderna. Enmig d’aquesta dissolució, un dels aspectes més sinistres és l’inacabable procés d’individualització. Contràriament al que ens han intentat inculcar, la individualització no és un triomf de la voluntat, ans una malaltia de l’ego. Separar l’home de la comunitat, la seva llar i nucli, només el porta a la degeneració, fent-li perdre el sentit i el valor de la vida. Albert Ferrer analitza el desencant del món introduït per la burgesia i el seu ordre racional, calculador, materialista. Quan tot just es començava a assentar un nou paradigma, liberal i modern, el romanticisme hi va reaccionar defugint tot el que la societat burgesa deia representar. El conte d’Oberon i de Titània, de Goethe, conté aquesta revolta en tots els seus símbols. Marc Maynou exposa el desenvolupament del cànon europeu de les arts que permeten conèixer el món i la seva progressiva degradació fins a l’actual universitat de masses. El condicionant d’aquesta decadència ha estat la subjecció d’investigadors i gestors de la universitat a criteris estrictament econòmics i burocratitzants. Frederic J. Porta defensa el retorn a la batalla cultural. La pugna per reemplaçar una cultura desgastada i perdedora és cabdal per surar en un món cada vegada més enrarit. Abans de fer política, cal tornar a ocupar les trinxeres del pensament i de la cultura, abandonades a l’enemic entre 1936 i 1968.