Partidaris de la xocolata
La xocolata i el cafè han estat símbols de dos mons frontalment oposats.

Als salons de l’aristocràcia de l’Europa catòlica se celebraven durant el Set-Cents magnífiques tertúlies. Periòdicament, s’organitzaven trobades informals en què hom departia de l’estat de la política, d’art, de literatura o de les ciències. Algun músic convidat podia amenitzar la pausada tertúlia amb el so melodiós del seu instrument. En aquestes trobades se servia xocolata, com a beguda...
Aquest contingut és per a subscriptors!
Si ets subscriptor, inicia sessió
Si encara no ets d'Esperit, subscriu-te avui i accedeix als nostres articles i podcasts, contribuint a un espai independent i lliure.