En aquesta segona edició de l’Almanac Independentista repassarem un mes de novembre marcat per la solidaritat i l’esforç incansable dels voluntaris principatins, que van dedicar cos i ànima a ajudar els catalans del País Valencià afectats per la gota freda. Alhora, ens endinsarem en un mes de desembre que, entre torrons i nadales, ha comptat amb una intensa activitat nacionalista, d’iniciatives que han traçat el el camí que Catalunya ha de seguir en el nou any 2025.
La primera expedició de Voluntaris Catalunya Dana va partir des de Barcelona el divendres primer de novembre. Els components d’aquesta primera expedició, que van ser vora un centenar, van allotjar-se al pavelló esportiu de Picassent. Des d’allà es van llençar i coordinar diverses campanyes de neteja i rehabilitació d’espais públics. Un exemple destacat va ser la neteja del pavelló de Sedaví, que, gràcies a l’esforç dels voluntaris, va passar de ser un espai completament inundat a convertir-se en un magatzem logístic de provisions en menys de vint-i-quatre hores, tal com podeu observar aquí. Al llarg del cap de setmana es van fer tasques de neteja i dur provisions als pobles de Picassent, Picanya, Sedaví, Catarroja, Massanassa i Alfafar.
Paral·lelament, durant aquests dies, els advocats independentistes Josep Rosell i Fossas i Lluís Gibert —impulsors d’Acció Cassandra— van dirigir la denúncia contra Carlos Mazón per l’homicidi imprudent de dos veïns d’Aldaia.
Arran dels desastres provocats per la DANA, la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC) va convocar una vaga solidària, del 6 a l'11 de novembre, per tal que tots aquells estudiants que volguessin assistir al País Valencià com a voluntaris poguessin fer-ho sense veure compromès el seu currículum acadèmic. En aquest marc, el sindicat nacionalista va negociar exitosament amb les diferents universitats on té presència —com la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Barcelona o la Universitat Pompeu Fabra— la supressió de les activitats avaluatives durant els quatre dies lectius que durava la vaga.
Durant el cap de setmana següent, comprès entre els dies 8 i 10 de novembre, el projecte de Voluntaris Catalunya DANA va fer un gran pas endavant. Gràcies als donatius solidaris de milers de catalans, superant aquella setmana un valor de quaranta mil euros en donacions, l’organització va comptar amb prou recursos per articular un grup de set-cents voluntaris. A diferència de la setmana anterior, en què el centenar de voluntaris operaven de manera conjunta, el cos va poder operar simultàniament a diferents punts de l’Horta Sud. Les tasques de neteja de carrers i rehabilitació d’espais públics es van repetir durant aquesta expedició, destacant la neteja d’escoles perquè els infants poguessin retornar ràpidament a una rutina més normalitzada. Aquesta segona expedició es va distingir, respecte a la primera, per la gran distribució de generadors en zones on la xarxa elèctrica era inoperant. A més a més, es van mobilitzar una gran xifra de bombes d’aigua que van ser clau per drenar nombroses plantes baixes inundades, cosa que va permetre a molts veïns poder tornar a sortir al carrer i reprendre un cert grau de normalitat.
Mentre les tasques de neteja prosseguien, 130.000 veïns d’arreu de la zona afectada es van mobilitzar a la vesprada del dissabte 9 de novembre a València, enfront de la Generalitat Valenciana, per demanar la dimissió de Carlos Mazón. La concentració, que va ser organitzada i liderada majoritàriament per agents valencianistes i pancatalanistes, va presenciar una forta càrrega simbòlica amb la presència de senyeres, estelades valencianes i principatines, i pancartes escrites en català —mentre que aquelles en castellà eren anecdòtiques—, evidenciant que la identitat autèntica del País Valencià és la compartida amb Catalunya. La resposta del govern espanyolista davant de la pacífica manifestació va ser l’esperada: repressió policial.
La tercera i última expedició de Voluntaris Catalunya DANA va tenir lloc durant el tercer cap de setmana de novembre, del 15 al 17. Aquesta expedició va comptar amb més de dos-cents voluntaris que van replicar la tasca de la primera setmana, tot netejant un pavelló a Albal que posteriorment va ser habilitat com a centre logístic per a l’emmagatzematge i distribució de provisions. A més, a la mateixa població, el cos de voluntaris va treballar durant tot el diumenge a l’escola Joan XXIII per tal rehabilitar-la i garantir que l’activitat educativa es reprengués al més aviat possible.
El 23 de novembre la ludoteca de l’Associació La Flama va tornar a obrir les portes als més menuts de casa a partir de les cinc de la tarda. En aquest espai, situat al barri de Sants de Barcelona, les famílies van tenir l’oportunitat de portar els seus petits per tal que poguessin interactuar en un entorn lúdic completament en català. El local, que també s’ofereix com a gimnàs, va voler repetir l’activitat després de l’èxit d’octubre passat, quan deu famílies es van acostar a la ludoteca per portar als seus infants. Així doncs, podem observar com paulatinament La Flama s’està convertint en un dels principals punts de trobada per famílies per tal de combatre la castellanització que es produeix a les zones de l'Àrea Metropolitana de Barcelona on la immersió lingüística fracassa.
El dilluns 25 de novembre Plataforma per la Llengua va encetar la primera reunió de la Taula per la Llengua a la ciutat de Vic. La iniciativa que ja és present a ciutats com Manresa, busca aglomerar els diferents actors catalanistes de la ciutat per tal de protegir la llengua braç a braç amb l’ajuntament corresponent. A Manresa, la Taula per la Llengua va centrar els seus esforços a elaborar un dens llistat de tots aquells establiments manresans que no compleixen la Llei de política lingüística que posteriorment va ser lliurat a l’ajuntament per tal d’actuar en conseqüència. Així doncs, podem esperar que l’homònim vigatà segueixi un modus operandi semblant.
L’endemà, l’Arxiu Nacional de Catalunya va ser hoste del col·loqui «El 'Grop' de Santiago de Cuba (1907-1959)» per part de l’historiador Fermí Rubiralta, amb motiu del lliurament per part de Roser Comas d’una foto inèdita en què apareixen els fundadors del Grop Nacionalista Radical, el primer partit català de la història que lluitava des d’un prisma clarament independentista, ja des de la seva fundació el 1907 a Santiago de Cuba. Des de la revista Esperit us encoratgem fortament a visualitzar el col·loqui de Rubiralta per tal d’entendre el paper de la diàspora catalana a l’Amèrica Llatina i com aquesta està estrictament relacionada amb els orígens del moviment independentista català.
Tornem cap a Vic el 28 de novembre. L’ajuntament de la ciutat, acompanyat per associacions independentistes i la Fundació Reeixida, van retre homenatge a Josep Dencàs, fill de la capital osonenca. Dut a terme a la Biblioteca Pilarín Bayés, l’homenatge va comptar amb la presentació del llibre Josep Dencàs i Puigdollers. El conseller maleït (1900-1966) escrit per Frederic J. Porta, Fèlix Villagrasa i Fermí Rubiralta, qui es va encarregar de presentar l’obra juntament amb Oriol Falguera, president de la Fundació Reeixida i Maria Àngels Basté, neta de Dencàs.
Com ja vam esmentar en la primera edició de l’Almanac Independentista, la Societat d’Estudis Militars (SEM) realitza una gran tasca teòrica per esbossar com hauria de ser un exèrcit català d’una Catalunya independent. El think tank que dirigeixen Pol Molas i Daniel Soler, col·laboradors de la nostra revista, també organitza nombrosos col·loquis i activitats de simulació de tàctica militar —però la seva tasca no acaba aquí. L’últim mes de l’any va començar amb una nova traducció de la SEM, autoria de Muriel G. Sánchez i Guy, sobre El Servei Militar a Suïssa. Aquest fulletó de tres pàgines ens explica de manera clara i concisa el funcionament del servei militar d’un dels agents més claus del centre d’Europa que tot i haver estat durant dos segles un país neutral a les guerres que han desolat el continent, sempre ho ha aconseguit a través d’una brillant política de defensa tot jugant amb el principi bàsic militar de conscripció.
El desembre va engegar amb una proposta diferent per part de La Flama. L’associació va programar una excursió al Castell de Montsoriu, a Arbúcies a càrrec de Daniel Soler de la SEM. La visita, pensada per famílies, va servir com a prova pilot d’una bateria d’excursions, que La Flama planteja promoure per tal que els infants s’apropin al territori a través de la natura i la història. A la vegada, aquestes sortides també tenen l’objectiu que els infants puguin crear una identitat catalana conjunta. Si voleu ser partícips d’aquestes excursions amb la vostra mainada, estigueu atents a les xarxes de La Flama!
El 6 de desembre, la secció Barcelonina de Nosaltres Sols! va desplegar la seva primera acció a diverses localitats del Maresme, on va deixar la seva empremta amb pintades del logotip de l’organització juvenil. L’operatiu també va incloure actes de rebuig a l’espanyolisme, destacant la crema d’una pancarta de tela del partit VOX, tal com podeu veure en aquest vídeo.
L’endemà, dia 7 desembre, Víctor Puig va estrenar al seu canal de YouTube una imprescindible entrevista a l’historiador, filòsof i autor Abel Cutillas. Al llarg de la conversa, Puig i Cutillas aborden qüestions claus sobre la realitat política i social de Catalunya reflexionant sobre temes com la manca de lideratges i d’alternatives polítiques al país, la crisi de substància ideològica que pateix Occident o la situació atípica de Catalunya respecte de països com el Regne Unit o França pel que fa a la qüestió de la immigració. L’entrevista és una excel·lent peça que aporta reflexions enriquidores des d’un punt de vista, el de Cutillas, que s’allunya molt del mainstream. Si voleu recuperar la conversa completa, podeu fer-ho a través d’aquest enllaç.
El dia 11 de desembre Nosaltres Sols! va organitzar al local de l’ANC de Sant Cugat un col·loqui a càrrec del doctor en economia i col·laborador d’Esperit Bernat Mallén, on el ponent va explicar la relació entre l’estat de l’economia, llengua i la demografia a Catalunya. Mallén teoritzava que el model econòmic actual, molt dependent del sector turístic, ha estat el responsable de la importació massiva de mà d’obra poc qualificada que s’ha acabat assimilant a la llengua castellana. D’això n’ha derivat una davallada de l’ús de la llengua catalana que, en una situació de creixement estable i controlat, no hagués patit. Podeu visualitzar la conferència aquí.
Nadal va arribar anticipadament a la ludoteca de La Flama el 14 de desembre, quan diverses famílies s’hi van acostar per fer cagar el Tió de Nadal. Després de les nadales i els cops de bastó, el tió va cagar joguines de fusta, com ara baldufes i cotxes.
Nosaltres Sols! va enfilar els últims compassos de l’any, des del dia 20, amb una nova campanya nacional destinada a reivindicar la defensa de la llengua als comerços locals. La iniciativa s’ha centrat a dissenyar uns adhesius per fer visible aquells locals que no respecten l’ús del català, ja sigui perquè no tenen cap mena de retolació en la llengua del país o perquè hagin succeït casos de discriminació lingüística. Els adhesius porten el missatge contundent: «Aquest local no respecta el català», destacat sota els colors de la senyera. L’acció ja s’ha dut a terme a ciutats com Barcelona, Girona, Vic, Ripoll, Sabadell, Terrassa, Granollers o Lleida.
La ciutat de Manresa va acollir el 22 de desembre la sisena Assemblea Nacional de Nosaltres Sols!. La direcció va encetar l’assemblea fent un repàs de les accions, esdeveniments i col·loquis que s'han impulsat aquest any 2024. La jornada, que va durar més de quatre hores, va estar farcida de debats en els quals la militància va poder incidir en el funcionament i futur de l’organització. Una militància que aquest any 2024 ha experimentat un augment del 270%, evidenciant el bon estat de forma i projecció que experimenta l’organització nacionalista juvenil. Podeu visualitzar un recull fotogràfic de l’assemblea seguint aquest enllaç.
El mateix dia, La Flama va presentar un ambiciós projecte que busca elaborar materials educatius per a nens de primària i secundària a l’assignatura d'història. Aquesta proposta neix per afrontar la problemàtica que, a les escoles i instituts, la història de Catalunya s’ensenya des d’una perspectiva espanyolista o autonomista —si s’arriba a ensenyar. Per tant, els materials de La Flama s’elaboraran des d’una òptica nacionalista i pancatalanista, sent fidels a la història del nostre país, a la vegada que es desenterren aspectes que amb els anys han quedat oblidats de l’imaginari col·lectiu. La Flama, juntament amb l’historiador Oriol Méndez, director del projecte i col·laborador d’aquesta revista, busquen combatre la problemàtica de l’orgull nacional català, afeblit per la desconeixença de la mateixa història del país. El projecte encara cerca col·laboradors: si teniu interès a participar-hi podeu contactar l’associació a través de les seves xarxes.
Aquesta tasca de donar a conèixer figures nostrades és precisament la que va dur a terme 3cat amb l’estrena de la docu-sèrie Guimerà, el Nobel sense premi, disponible a la plataforma des del 26 de desembre. El documental, dividit en tres episodis, explora la vida de l’autor d’obres cabdals com Mar i Cel o Terra Baixa i la història darrere del Premi Nobel de literatura que no li va ser concedit. Paral·lelament, destaca sense complexos les vinculacions de Guimerà amb el separatisme català i el seu tarannà marcadament nacionalista. Podeu visualitzar a través del següent enllaç la docu-sèrie sobre la vida de l’autor vendrellenc.
Finals de desembre també va ser important per la figura de Daniel Cardona i Civit. A càrrec de Frederic J. Porta i editat per Rafael Dalmau, l'irlandès ha estat reivindicat amb la publicació de la seva obra escrita completa. En aquest volum podem trobar La Batalla, Per la pàtria i per la llibertat i Res de nou al Pirineu, així com tots els articles que el cabdill independentista va publicar en revistes de l’època. Natural de Sant Just Desvern, Cardona va ser fundador d’Estat Català, Nosaltres Sols! i el Front Nacional de Catalunya. Tot i ser un dels homes forts del separatisme dels anys vint i trenta del segle XX i estar profundament relacionat amb figures com Macià, Cardona és encara avui una de les figures més desconegudes per l’imaginari independentista català. Amb la publicació d’aquesta obra i la reedició de la biografia publicada per Fermí Rubiralta, Daniel Cardona i Civit. Una biografia política (2008 i 2023), no hi ha excusa perquè els independentistes no comencem a reivindicar-lo i ens impregnem del seu nacionalisme combatent, ferm i intransigent. Podeu obtenir encomanar la vostra còpia a través d’aquest enllaç.
Víctor Puig va lliurar l’última entrevista de l’any el dia 27 de desembre amb Guillem Fons, president de Renaixença Demogràfica i Dolors Clotet, vocal de l’associació i col·laboradora d’Esperit. En aquesta entrevista, Puig convida a dos representants de l’entitat per analitzar la davallada demogràfica que s’està produint a nivell mundial, aportant xifres concretes, i explorant el cas català i les propostes que posa Renaixença Demogràfica sobre la taula per revertir la situació i incentivar la natalitat.
