Optimistes i pessimistes
L’optimisme i el pessimisme són dues formes d’encarar la situació nacional a nivell personal, però ambdós extrems, un cop traslladats al plànol polític, poden comportar riscos.
Bernat F. Roca
Catalunya i els contrafactuals
Quantes oportunitats perdudes es pot permetre Catalunya, abans d’arribar indefectiblement a un punt de no retorn?
Guillem València
El pas institucional
Des de d’abans de la proclamació de la independència cal dotar-se de l'arquitectura institucional per la defensa.
Pol Molas
L’art de l’engany
La fotografia, com qualsevol altre producte cultural, també està condicionat per la dimensió política. Cal preguntar-nos sempre quin discurs apuntalen les imatges.
Mireia Arguijo
Història, identitat i culpa
La culpa històrica només porta a l'autodestrucció de les identitats que s’hi abandonen.
Dolors Clotet
Per què lluitem?
Que les critiques al procés s’estiguin convertint en el nou gènere d’èxit entre un públic independentista, no és més que una nova versió del masoquisme català.
Miquel Vila
El cop d'Estat (I): Curzio Malaparte
Malaparte va descriure diverses temptatives revolucionàries, amb els seus encerts i els seus errors.
Joan Simó & Frederic J. Porta
La darrera frontera
En la batalla pel control de les ments, els catalans tenim un lleuger avantatge: fa temps que observem el rentat de cervells al nostre voltant.
Josep Asensio
Praxeologia i elitisme: el fil daurat de la història
L'acció humana és el motor de la història.
Marc Maynou
Catalunya va bé
Caure en els discursos pessimistes que, darrerament, es fan a Catalunya és una forma de justificar la covardia i la inacció, un risc que no ens podem permetre.
Joan Simó
Del Cinca a l’Alguer
L’Aragó és encara important per Catalunya.
Toni Babia Privat
Herois nacionals
El nacionalisme català s’ha basat en les institucions i ha descuidat els elements durs que aporten més resiliència
Bernat Mallén
Esperit 2024. Tots els drets reservats.
Rep cada número, directe a la teva bústia