Els anys seixanta són mirall i reflex de la nostra millor voluntat i del nostre pitjor conformisme. Assumir-los i superar-los, un repte pendent.
La història de Polònia ens demostra com un estat pot sobreviure durant segles sense una llengua i una religió comunes.
Cal replantejar com ens relacionem amb els diners i la cultura.
Cap nació ha sigut lliure sense l’impuls d’aquells homes forts que s’hi van comprometre. On són, avui?
El model de nació cultural és l’únic que funciona, l’únic que ens permet seguir explicant-nos com a conjunt humà.
A les escoles no ensenya l’origen històric de la nació catalana, tot esborrant la nostra identitat anterior a l’existència de l’Estat espanyol.
Rere l’enfrontament entre Le Pen i Meloni hi ha una lluita per la definició i l’estratègia de l’espai polític que encarnen.
Més que un acte individual, comprar i consumir s’ha convertit en l’expressió d’un desig de comunitat.
França cerca una identitat militar que li permeti mantenir un estatus.
El concepte Països Catalans respon a un tacticisme que ha demostrat ser inútil.
A la llum de la relació entre la qualitat i la quantitat, la biografia de Josep Pla que ha escrit el professor Xavier Pla resulta un exercici fallit.
El desenvolupament econòmic de Catalunya ha anat aparellat d’una destrucció i enlletgiment progressiu del país.
Rep cada número, directe a la teva bústia
