Preparar-se per la guerra (II)
Castella —i després Espanya— fa 600 anys que fan la guerra als catalans.
Daniel Soler
Preparar-se per la guerra (I)
De 500 anys ençà els catalans hem perdut totes les guerres. N’hem tret alguna lliçó de profit?
Les Illes: una visió estratègica
La reunificació de les Illes i el Principat s’ha de plantejar, sobretot, des d’una perspectiva estratègica, donades les potencialitats dels dos territoris.
Pol Molas
Singapur, un petit gegant militar
Singapur ha sabut explotar les seves potencialitats per compensar el desequilibri de forces respecte als seus veïns i fer-se també un lloc al món.
França, a la recerca d’una identitat militar
França cerca una identitat militar que li permeti mantenir un estatus.
Projeccions tramposes
L’interès en conflictes armats acostuma a ser una excusa per projectar prejudicis i preferències polítiques.
El retorn dels estocs
El ressorgiment de la guerra convencional obliga a disposar de reserves importants de material així com incrementar les capacitats per produir-lo.
Disciplina i càstig (I): La representació de la violència en la societat
La violència continua present en el món postmodern.
Louis Vanfraechem
L’estat major
La institució de l’estat major és el cervell col·lectiu d’unes forces armades. De la seva qualitat en depèn en bona mesura la conducció exitosa de la guerra.
El control civil de la defensa (II): l’executiu
En un sistema democràtic els militars són subordinats al poder civil, essent l’executiu qui aplica els acords parlamentaris i exerceix la direcció en cas de crisi o guerra.
Campanades a Morts
Els armenis han estat víctimes altre cop dels seus tradicionals enemics turcs.
Edu Farré
Una nova cultura militar catalana
La progressiva erosió i pèrdua de la cultura militar catalana ens planteja el deure i l’oportunitat de crear-ne una de nova.
Esperit 2023. Tots els drets reservats.
Rep cada número, directe a la teva bústia