Lluís Dagues és redactor i graduat en història, en llengua i en civilització catalana a la universitat de Perpinyà. S’interessa en la construcció i l’expressió de les identitats col·lectives.
Per a tots els Països Catalans la Catalunya del Nord ha d’experimentar, de nou, una forma de militància i de debat: la guerrilla cultural.
Del Pacte Nacional per la Llengua pot sorgir una veritable política lingüística pancatalana?
L'evolució de la classe mitjana catalana serveix per entendre els canvis socials i econòmics que han afectat la nació a banda i banda dels Pirineus.
De què serveix aprendre una llengua, si no es sap per què se l’aprèn?
La dècada del 1980 marca una ruptura demogràfica i sobretot física: no és la llengua que desapareix, sinó l’espai públic.
Després dels culturalistes dels anys 1960, i dels universitaristes dels anys 1970, ara és hora d’impulsar un corrent consumista per salvar la llengua.
Pensar un país és donar-li nom i designar-se, és presentar-se al món.
L’ensorrament econòmic del país i la multiplicació de les lluites ecològiques ha provocat una resposta política que pot transformar-se en un projecte de país.
Després dècades de lluita associativa, la militància nord-catalana s’immobilitza en integrar-se a l’administració francesa.
Després de 60 anys de lluita, el nord-catalanisme sembla viure un moment de ruptura.
La batalla de Perpinyà ha començat.
El liberalisme econòmic ha comprat la nostra intimitat?
Rep cada número, directe a la teva bústia