Com si acabéssim una travessia de quaranta anys pel desert, albirem potser la terra promesa. El present número d’aquest diumenge és el tretzè de l’any i el vint-i-tresè d’Esperit. Fa cinc mesos que vam posar en marxa la revista amb una gran oposició per part del processisme i maoisme nostrats. No solament n'hem pogut garantir la continuïtat amb la implicació, cost i esforços personals de l'equip editorial, sinó que ja hem emprès la lenta ampliació de continguts i col·laboradors que havíem previst en el moment que vam idear Esperit.  

Mentre que l'esperança que el processisme va saber obnubilar-nos en els darrers deu anys es trenca definitivament en mil bocins, els marges es remouen per ser. Com la bona llavor, germinem per esdevenir far d'estabilitat, fermesa nacional i baluard d'ordre. El que la revista Esperit representa es troba per damunt de l'atzarosa dissort de Catalunya i la nació completa.

Pensem com escrivim i vivim com pensem: amb radical llibertat creativa. Oferim una alternativa real d'idea i de vida i requerim l'adhesió militant de qui ha de fer una passa endavant. Cent cinquanta valents han decidit d'acceptar aquesta adhesió militant i de subscriure's a la nostra revista amb la seva aportació, a més dels quatre-cents que reben el nostre butlletí. Aquesta adhesió referma el nostre projecte i ens atorga la llibertat que necessitem per contribuir a la reconstrucció nacional. Cada subscriptor compta amb el nostre agraïment, públic i sincer.

En l'editorial del passat Nadal 2020 vam afirmar que el 2021 seria l'any de l'Esperit i de l'acció. Lentament, anem construint l'entremat que Esperit ha fet germinar—la qual cosa ens empeny a continuar la nostra missió amb la joia dels qui edifiquen amb pedres vives la idea de país que realment volem.