En el número 13-14 especial del segon volum de la revista Esperit advertim dels mals de viure en una revolta permanent, desmuntem la neutralitat dels avenços tecnològics, advoquem per un canvi en la concepció de l'arquitectura i analitzem la dissolució dels cossos polítics intermedis. Els editors ofereixen un editorial on reflexionen sobre l'evolució del projecte i la necessitat d'ampliar la reconstrucció de la nació en d'altres àmbits. Marc Comerma reflexiona sobre la naturalesa de la modernitat. Els processos del món modern s’han caracteritzat per una revolta constant i permanent contra tots els ordres tradicionals i formes de vida comunitàries. Per tal d’assolir una existència plena i amb significat és important d’aturar la maquinària de la modernitat i revertir bona part dels seus falsos avenços. Marc Maynou disserta sobre el desenvolupament tecnològic per qüestionar-ne la neutralitat, la inevitabilitat o l’optimisme prevalent en la ideologia hegemònica hodierna. Si bé alguns avantatges dels progressos tecnològics són evidents, la direcció ulterior a la qual menen els darrers desenvolupaments augura un horitzó de control i supervisió. Alejandro R. Planas entrevista l’arquitecta Victoria L V Schulz-Daubas per destapar les deficiències de l’arquitectura moderna. Reivindica que Catalunya ha de posar l’experiència humana i el valor transcendental del espai construït al capdavant per assolir la sublimitat i inspirar una veritable revolució tradicional. Frederic J. Porta analitza la dissolució de les corporacions i les institucions intermèdies a redós dels processos de la modernitat. Entre 1517 i 1919, la concepció orgànica de les comunitats polítiques va anar erosionant-se fins a desaparèixer. Els parlaments, com a lloc de representació del cos polític, mostren en la seva evolució les cicatrius del temps i l’emergència de l’individu.