Laxitud i tibantor
Els homes es debaten existencialment entre dos vessants: la tibantor i la laxitud. Cadascú escull en quin costat edifica i reposa la seva actitud vital.
L’avenir dels homes és plàstic, mai està determinat d’entrada. D’ençà el moment que naixem el nostre destí resta obert a innumerables possibilitats. Són les pressions pròpies de l’existència les que modelen i donen forma al nostre ésser. Algunes d’aquestes forces són atzaroses i irreflexives; tots som llençats en aquesta vida amb una sèrie de condicionants i particularitats imposats que ens...
Aquest contingut és per a subscriptors!
Si ets subscriptor, inicia sessió
Si encara no ets d'Esperit, subscriu-te avui i accedeix als nostres articles i podcasts, contribuint a un espai independent i lliure.