El passat 11 d’abril els amics del Catalonia Global Institute van publicar un informe revelant que una àmplia majoria dels independentistes (70%) encara creu en la desobediència civil. No vull analitzar com de significatiu és això a despit de l’onada de propaganda rendicionista, endegada sobretot en català —ni l’ús que en voldria fer Junts per atacar ERC, mantenint la farsa del nosurrender. El que volia comentar és que, en una nova demostració de les misèries del país, l’Ara va córrer a publicar la mateixa nit un article sobre el CEO, del qual s’hi destacava que «un 55% dels catalans estan d'acord que la llei sempre ha de ser obeïda, en qualsevol circumstància, mentre que el 30% s'hi mostren en desacord». Ho tradueixo al castellà, per tal que se note el cuidado. «Un 55% de los catalanes están de acuerdo en que la ley siempre debe ser obedecida, en cualquier circunstancia, mientras que el 30% se muestran en desacuerdo». Els guardians del ghetto català corren a desmentir que els seus tinguin encara anhels de llibertat i de revolta, per si de cas. Si ho publiqués un diari castellà ja els veuríem venir, però quan l'ocupació es fa en la llengua del país i els sicaris són catalans, la colonització es cobreix amb un vel. Res de nou sota el sol, ja passava en la dècada dels seixanta i els setanta (i durant tot el règim del 78). Que en la foto de l’article l’estelada tingui un paper secundari ens ho diu tot sobre l’estratègia de substitució del nacionalisme (i la identitat catalana) per una amalgama de coloraines, llaços grocs, banderes de l’Arc de Sant Martí i lluites compartides (amb Espanya). 

Frederic J. Porta

L'engranatge del processisme, tot i el palpable cansament de molts catalans, encara funciona perfectament. Dimarts 19 d'abril, després de Dilluns de Pasqua, apareixia el compte de Twitter @Catalangate, amb uns 182.559 seguidors, i publicava un vídeo perfectament editat i muntat on denunciava l'espionatge contra polítics i activistes catalans. El compte tenia tants seguidors perquè, de fet, havia estat fet servir per altres fins amb anterioritat. Associat a Òmnium, havia estat un compte pro-referèndum entre els 2016 i 2017 i un compte contra el Judici Farsa posteriorment, entre altres coses. De fet, fent arqueologia, es pot trobar una piulada, que ara es mostra amb el nom del nou usuari (Catalangate), del 28 d'octubre del 2017 on s'insta, amb els emojis pertinents, a fer «civisme republicà» en honor a la República Catalana tot omplint bars, teatres i gimnasos. Els de sempre fent el de sempre: fer-se la víctima i instrumentalitzar qualsevol atac per demanar caritat al poble, que pagarà amb diners i repressió, i sense vergonya, perquè aprofiten les mateixes eines que ja havien fet servir abans. Sabent, com sabem, que el web Catalangate va registrar-se al primer d'octubre i que la campanya ja estava perfectament muntada abans que sortís la notícia és inevitable sentir-se dins d'una pantomima asfixiant. La indignació és falsa i assajada, és calculada i planificada — ja deuen tindre el disseny de les samarretes i les tasses amb el lema inscrit?* — i  no té cap altre objectiu a part de pidolar llàgrimes, copets a l'esquena i els dinerets dels catalans. Ni Junts ni ERC trencaran cap pacte amb el Govern del PSOE-Podemos que els ha espiat. Tot, engarjolar-los, espiar-los, apartar-los anys de la família, es pot aguantar i res justifica deixar de donar suport al Govern Espanyol, a Espanya. També aguantarien que ens matessin? Tot sembla fer pensar que, malgrat que a Espanya no li cal perquè té maneres més efectives d'eliminar-nos, sí. La gran diferència és que si bé a la piulada del 2017 la gent responia amb ànim i entusiasme, la piulada d'aquest dimarts només ha generat rebuig. Ningú sortirà al carrer ni ningú els omplirà les caixes de diners, els de fora de la «bombolla de Twitter» en són indiferents, i els de dins lamenten l'estupidesa d'uns polítics que, com que no pretenien fer res, encara se sorprenen que l'Estat Espanyol els espiés per garantir la seva sobirania. Que esperaven si estaven en guerra?
* Abans de poder publicar aquest article, ja han aparegut les samarretes: «Catalangate. Ens estan espiant» i ja hi ha la bústia oberta per fer donatius.

Dolors Clotet

El diumenge 24 d’abril es va celebrar la segona volta de les eleccions al país veí, a França. La Catalunya Nord, com a regió sota control francès des del tractat dels Pirineus de 1659, també va sortir a votar. Els resultats no donen massa marge a la interpretació: victòria pírrica de Macron, qui venç justet i sense massa convicció dels francesos. El més interessant de les eleccions, però, han estat els bons resultats de Marine Le Pen, al capdavant del Rassemblement National (RN), que va obtenir la xifra de 13,3 milions de vots, un 41.45% dels votants a la 2a volta, millorant substancialment els resultats de 2017, quan va obtenir 10,6 milions de vots. Per alguns il·luminats de l’àmbit comunicatiu català, això suposa que a França hi ha un total de 13,3 milions de feixistes. Una interpretació semblant a la que es va fer quan va guanyar Trump als EUA, per posar un exemple. El cas és que mentre els partits de l’statu quo defugen del debat sobre les conseqüències d’una massiva i mal repartida immigració als països occidentals, van apareixent i creixent discursos que proposen solucions dràstiques sobre la matèria. I fins i tot en aquesta ocasió va aparèixer el candidat Éric Zemmour, amb discursos encara més contundents sobre la qüestió. Fins quan s’amagarà el problema  social i econòmic que suposa la immigració concentrada en alguns barris? Es pot parlar de tot o no? Per cert, els nord-catalans van votar Le Pen amb un 56,32%.

Eudald Calvo

El nou episodi de la política autonòmica ha estat el cas d’espionatge de Pegasus. Els sipaios de la colònia van córrer a fer-se els indignats i els ofesos, però no van trencar cap mena de negociació amb Espanya perquè, diguin el que diguin, la seva dignitat i el seu patriotisme acaben just on acaben les seves butxaques, i per ERC, Junts i la CUP la seva situació és massa còmoda com per pensar a fer-hi res. Resulta rellevant, també, que la immensa majoria dels casos d’espionatge, i de les ordres d’executar la vigilància, s’hagin fet sota el govern més progressista de la història al qual, sembla ser, tot li està permès. Els preus de l’energia disparats i l’espionatge massiu no li serien tolerats al PP, ni molt menys a VOX. Per això, després del 2017, Espanya només pot ser governada en pau per PSOE-Podemos. Disfresses a banda, a ningú se li escapa que a Espanya tot és el mateix, i que a Catalunya, també.

Frederic J. Porta