En el present número de la revista Esperit debatem la natura del nacionalisme europeu basat en la identitat i les conseqüències que la imposició del multiculturalisme ha tingut i està tenint en la dissolució del continent. Per la seva banda, revisem alguns dels mals de l'home modern com la seva pobra alimentació i estil de vida, a més de la seva desconnexió i manca de comprensió de les realitats superiors a causa d'una defectiva metafísica materialista. Marc Comerma afirma que el nacionalisme es fonamenta en arrels etnoculturals. L’aparença cívica que ha desenvolupat en alguns estats es basa en el domini estable d’un nucli ètnic concret. La crisi del sistema liberal està trencant aquest equilibri i amenaça de fer retornar la qüestió ètnica del fet nacional. Marc Maynou compara les condicions materials de les societats pretèrites amb les del present. Tot i que el sistema actual vol presentar-se com el garant d’una riquesa material sense precedents, això és només (parcialment) cert en termes quantitatius: treballem més, mengem pitjor i tenim objectes de menys qualitat que els nostres avantpassats. Frederic J. Porta analitza l’evolució del multiculturalisme i la seva crisi actual, emmarcada en la crisi general del sistema de la postguerra de 1945. Introduït a posteriori per justificar el desplaçament massiu de treballadors amb fins merament econòmics, el multiculturalisme ha ajudat a fer digerible pels europeus la minorització i dissolució de les seves pròpies cultures en un magma global amorf i desarrelat.