En el divuitè número del segon volum d'Esperit ens interroguem sobre la xenofòbia, reivindiquem la bellesa en el territori català, expliquem la formació de la Renaixença neoclàssica i iniciem una sèrie d'articles sobre la relació entre nacionalisme i modernitat. Marc Comerma interpreta el concepte de xenofòbia. Contràriament al que estipula el discurs dominant, la xenofòbia és present en qualsevol societat humana. En comptes de tractar aquest sentiment com una patologia, caldria d’interrogar-se per quin motiu les nostres societats estan desenvolupant de manera tan acusada actituds xenòfobes. Marc Maynou condemna les principals tendències artístiques i arquitectòniques del darrer segle, les quals han embrutat i desfigurat la faç d’un país en erosió. Si la lletjor i el descuit criden al nihilisme i la mediocritat, cerquen alhora eliminar la idea de Catalunya. La manera de combatre tal fenomen és vindicar la bellesa i honrar l’obra dels nostres avantpassats. Frederic J. Porta explica el context i la Renaixença neoclàssica de finals del segle XVIII. Cap a la dècada de 1760, les elits borbòniques catalanes van reaccionar a la castellanització de Carles III amb les pròpies idees de la Il·lustració. Aquests projectes, ambients i debats van acabar desenvolupant el liberalisme del segle XIX i un replantejament de la identitat catalana que acabaria impulsant la Renaixença—romàntica. Marc Comerma i Frederic J. Porta inicien una sèrie d’articles sobre la indissociable unió entre el nacionalisme i la modernitat. La doctrina nacionalista moderna enfonsa les seves arrels al segle XVIII, si bé els seus antecedents poden rastrejar-se amb anterioritat, tot coincidint amb el desmantellament de l’estructura feudal per una d’absolutista. Nascuda en temps de l’absolutisme, la simple idea que cada «nació» ha de disposar del seu propi «estat» ha transformat, en dos segles i mig, la faç de la terra.