En el vintè número del segon volum d’Esperit analitzem l’humor en les societats postmodernes, repensem la necessitat de recobrar l’esperit del romanticisme, apostem per la federació d’Europa i analitzem la concepció del temps de Jean Bodin.  Marc Comerma inicia una sèrie d’articles sobre l’humor en les societats postmodernes. En aquest primer lliurament analitza la relació entre humor i moral. La caiguda definitiva de la moral tradicional i el sorgiment de noves—i malaltisses—mentalitats han convertit l’humor en una qüestió controvertida, assenyalada i criminalitzada. Albert Ferrer relaciona Foucault i Panikkar amb l’etern retorn dels romàntics. La continuïtat d’una civilització que concep el món i els humans com a màquines sense ànima fa retornar, periòdicament, els plantejaments en els quals es fonamentava el romanticisme. La materialització del món ha anat buidant de sentit i de plenitud la vida humana, tot reduint-nos a mers cossos mecànics i disciplinats. Marc Maynou argumenta que fraccionar Europa en els seus components mínims és l’única via per concloure la descolonització europea i resoldre’n els conflictes nacionals. A l’hora, mantenir dits territoris dins d’una unitat política superior—l’Imperi, la Federació—amb certes estructures compartides n’aconseguiria la cohesió i la supervivència a llarg termini. Frederic J. Porta analitza la concepció del temps del filòsof Jean Bodin, de la qual prové, en part, la concepció moderna del futur. Com que Bodin no es va ocupar de parlar del futur en la seva obra, havia deixat la porta oberta perquè algú el concebés d’una manera radicalment diferent, omplint el buit. Si tradicionalment el futur havia estat el lloc del final dels temps, a partir d’aleshores s’aniria concebent cada cop més com un lloc de millora i, més endavant, de progrés.