En el vint-i-cinquè número d'Esperit versem sobre la nostra capital, fem un clam per retornar a l'acció i iniciativa, plantegem el problema de la crisi demogràfica, exposem el concepte d'apolitia del pensador italià Julius Evola i, com a suplement, publiquem un article sobre el naixement de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya.  Aleix Báez explica, per mitjà de les obres de les Glòries i els seus voltants, la transformació de Barcelona i el progressiu deteriorament permès per l’Ajuntament. El final del confinament va deixar, per sorpresa, la ciutat comtal als seus habitants. Malgrat fos durant uns mesos, Barcelona va tornar a ser una ciutat normal i no un parc temàtic rovellat. Marc Maynou defensa l’acció creativa com a principi necessari per a sobreposar-se al sistema. Si bé el sistema capitalista modern necessita d’actes de creació, n’ha desvirtuat el concepte fins a reduïr-lo a la seva mínima expressió en un format crematístic. Per evitar caure en la lògica receptiva i de passivitat que s’imposa a les masses, cal comprendre el principi de Pareto i aplicar-lo a través de l’acció i la creació. Alejandro R. Planas exposa la crisi demogràfica dels catalans. Els resultats del Primer d’Octubre i les enquestes d’usos lingüístics presenten un país molt diferent de l’anterior a la Guerra Civil. Per respondre a aquesta problemàtica és necessària una reflexió que vagi més enllà del mer immigracionisme o del creixement natalista que descuida els equilibris socials i l’ésser i el benestar de la comunitat. Frederic J. Porta analitza, a través de Julius Evola, la idea estoica de l’apolitia. Els filòsofs de totes les tradicions, inclosa la nostra, han propugnat sempre un separar-se del món terrenal a través de la transcendència. L’enfortiment espiritual d’un mateix és clau per no deixar-se anar, per evitar d’ésser dissolts en la voràgine del món postmodern. Addicionalment, Frederic J. Porta situa el naixement de la FNEC, durant el curs 1931-1932. El nou context republicà, l’efervescència política dels anys trenta i la manca d’un sindicat d’obediència netament catalana van portar a la creació de la FNEC l’abril de 1932. Integrat majoritàriament per estudiants nacionalistes, conservadors i catòlics, el nou sindicat era una emanació de l’esperit de Palestra, creada el 1930.