En el vint-i-sisè número del segon volum d'Esperit continuem la sèrie d'anàlisi ideològica del nacionalisme i la modernitat, reprenem la relació entre els romàntics i el cosmos, assenyalem els pols ideològics del processisme i del nacionalisme català i exposem la incompatibilitat entre el tradicionalisme i el sistema capitalista. Marc Comerma i Frederic J. Porta publiquen la tercera entrega de la sèrie sobre nacionalisme i modernitat. Johann Gottfried Herder és considerat un dels pares doctrinaris del nacionalisme, sobretot en la seva concepció orgànica i cultural. La influència del prussià sobre els nacionalismes europeus i la mistificació romàntica sobre les llengües dels pobles perviu encara en l’actualitat. Albert Ferrer continua els seus estudis sobre el romanticisme. Davant les visions mecanicistes de l’univers, introduïdes per Newton, els romàntics van defensar un cosmos viu. Davant del racionalisme i la dessacralització general, els romàntics van defensar ressacralitzar l’univers i revertir l’alienació generada pel món modern. Marc Maynou parteix del ben conegut estat de degradació del teatre d’opereta de la política catalana per esbossar els elements transversals que vertebren la camarilla processista. L’element que uneix tot l’espectre ideològic comprès de l’espai postconvergent fins a l’Esquerra Independentista és el liberalisme globalista, i el nacionalisme català només es podrà refer tot assegurant el seu propòsit si se’n manté al marge. Frederic J. Porta defensa el retorn a la tradicional reticència dels sectors conservadors davant del capitalisme. Abans de 1945, la majoria dels conservadors eren contraris a tot un seguit d’idees que avui han esdevingut hegemòniques. Els últims dos segles i mig han demostrat la impossibilitat d’estabilitat, ordre i permanència de les comunitats d’Europa dins del capitalisme.