En el vint-i-vuitè número del volum 2 d'Esperit analitzem la massificació i l'esterilització de la cultura, reflexionem sobre els canvis que ha portat la globalització a la relació entre nacionalisme i llengua, comparem la Cuba de Batista amb la Catalunya actual i presentem la figura del Rebel d'Ernst Jünger. Marc Comerma indaga en el significat etimològic de la paraula cultura per denunciar que ha perdut el seu sentit original. Antany, la cultura era quelcom que se sostenia per la participació de tots els estrats socials: la creaven i els pertanyia. Actualment, en canvi, restem passius mentre se’ns nodreix d’un contingut cultural aliè a la nostra tradició i identitat. Bernat Mallén analitza la importància de la llengua i els mitjans de comunicació en els processos nacionalitzadors. Durant els segles XIX i XX, les llengües nacionals van arraconar i substituir les llengües regionals. Els Estats-Nació van poder assimilar les onades migratòries, a través de la llengua, però la globalització presenta noves problemàtiques en la relació entre llengua i nacionalisme. Marc Maynou estableix un símil entre la situació de Catalunya i, especialment de Barcelona, amb la Cuba durant el govern de Fulgencio Batista. En ambdós casos, la prosperitat econòmica sobre el paper es traduïa en importants beneficis per als capitals estrangers i les màfies locals, alhora que la població nadiua se’n trobava bandejada i no en participava. Frederic J. Porta explica la figura del Rebel. A Der Waldgang (1951), l’escriptor i militar alemany Ernst Jünger presentava un arquetip d’individu revolucionari, oposat al nou món mecanitzat i estandaritzat de la postguerra.