En el vint-i-vuitè número del volum 2 d'Esperit reflexionem sobre el nacionalisme català després de l'octubre del 2017 i la crítica situació demogràfica, desgranem la idea de l'aristocràcia i analitzem els marcs mentals a partir dels quals els humans concebem el món que ens envolta. Marc Comerma reflexiona sobre la situació actual del nacionalisme català. Els dirigents processistes han signat la rendició i s’han venut el país amb nocturnitat, però mantenen un discurs públic de certa beligerància i amenacen constantment amb noves accions. La millor decisió que podem prendre els patriotes és acceptar definitivament la derrota i organitzar el replegament. Marc Maynou argumenta que les forces del temps han conduit Catalunya a un moment decisiu de la seva història, tal vegada el darrer en què l’autodeterminació sigui possible. L’alternativa, tanmateix, és clara: la lenta i progressiva desaparició del poble català. Alejandro R. Planas defensa el valor i la importància de la noblesa per a crear i mantenir lideratges capaços i virtuosos. El sistema republicà modern —i liberal—, cegat per la seva ambició dogmàtica d'aconseguir la igualtat, ha sacrificat el bon govern, i ha enaltit la demagògia i el populisme per damunt de la virtut. Frederic J. Porta analitza, a través de Lakoff i de Foucault, la noció anglesa del frame. La nostra percepció de la realitat està condicionada per estructures mentals, algunes de les quals s’enfonsen en l’inconscient. Els frames han variat al llarg de la història i cal tenir-los en compte a l’hora de reflexionar i generar discurs.