En el trenta-tresè número d'Esperit apostem per la independència nacional, analitzem les figures  de Schiller i Schelling, critiquem l'evolució de les últimes generacions, repensem l'economia del país i la mida de les seves ciutats, portem un altre fragment de la història de la FNEC i exposem obertament el cas Golovín. Marc Comerma adverteix dels perills d'haver lliurat la nació als poders autonòmics. Catalunya viu confinada en els tentacles d'una Generalitat paternalista i interventora. El país necessita créixer i desenvolupar-se al marge de les institucions si vol alliberar-se. Per esdevenir futurament un estat-nació, abans ens convé aprendre a ser una nació sense estat. Albert Ferrer continua la seva sèrie sobre el Romanticisme, explicant la cosmovisió de Friedrich von Schiller i de Friedrich von Schelling. En oposició a Spinoza, o a Fichte, en els dos autors alemanys hi ha un fons místic, una experiència filosòfica que no es pot racionalitzar ni quantificar o explicar només a través del subjecte. Bernat F. Roca perfila la generació dels boomers, crescuda en oposició al món anterior a la Segona Guerra Mundial. La generació que va assolir el poder després dels anys seixanta va trencar pràcticament totes les continuitats amb les generacions que la van precedir. La generació actual culmina aquest procés. Marc Maynou planteja com els diversos escenaris internacionals, tant en el terreny geopolític com econòmic, albiren una època tempestuosa per al món en general mentre que, en paral·lel, l’esgotament del model energètic dinamita les pròpies bases del sistema econòmic. En aquest context, cal que els catalans ocupem tots els trams la cadena de producció i comercialització dels diversos productes i sectors del nostre país, com a mètode de prevenir-nos davant les fluctuacions dels mercats internacionals i les crisis imprevisibles. Alejandro R. Planas explora quina és la grandària ideal d'una ciutat i quina distribució poblacional podria convenir a Catalunya. L'àrea metropolitana de Barcelona i les zones adjacents reuneixen el 70% de població. És necessari que l'interior de Catalunya revitalitzi les seves ciutats i les faci créixer. Frederic J. Porta explica la relació entre la FNEC i el marc occità. Inspirats per Batista i Roca, els estudiants de la FNEC van establir relacions amb els estudiants occitans, rossellonesos, mallorquins i valencians. Amb actes, coneixences i publicacions es delimitava una nova pàtria, mentre simultàniament es feia el pas de l’estadi cultural al polític. De mica en mica, la Il·lusió Occitana passava, a través dels estudiants, de les elits a les masses. Per últim, Frederic J. Porta relata el cas Golovín de setembre de 2021. El nomenament i dimissió de l’assessor de la consellera Geis, en qüestió d’hores, ha posat de relleu l’estat de descomposició del règim autonòmic.