L’amistat de vegades s’assembla al ressò d’allò que va ser, com la llum d’una estrella que ens arriba quan és morta. En el cas de l’amistat entre Francesc Pujols i Josep Pla, la llum que ens n’arriba és dèbil, un puntet groguenc que fa pampallugues. Es van admirar, es van conèixer i es van tractar fins a la mort de Pujols, l’any 1962. Però al fons d’aquest afecte...