Un haiku finlandès
Aki Kaurismäki ha fet un pas més en el perfeccionament de la seva obra.
Una de les coses que més em va sorprendre dels meus mesos a Varsòvia va ser l’ambient que es respirava als bars. Acostumat al xivarri de les terrasses mediterrànies, on tot es diu a crits, l’oci nocturn polonès em semblava estranyament silenciós. La gent bevia, sí, i als locals hi sonava música, però tot plegat es feia a un nivell de decibels infinitament inferior al que em semblava natural en...
Aquest contingut és per a subscriptors!
Si ets subscriptor, inicia sessió
Si encara no ets d'Esperit, subscriu-te avui i accedeix als nostres articles i podcasts, contribuint a un espai independent i lliure.