Les muntanyes ja són nevades, les mans —desprevingudes de guants— s'envermelleixen, els nens juguen a fer veure que fumen, i a l’Almanac us expliquem que ja ha arribat aquell fred que «pela». Més enllà de les cròniques meteorològiques, a la penúltima edició de l'any de l'Almanac trobareu tots els esdeveniments nacionalistes del mes de novembre: nous episodis de pòdcast, resums de conferències, concursos universitaris i molt més. 

El dissabte dia 8, diverses associacions catalanistes i independentistes de la Catalunya Nord van convocar la tradicional manifestació amb motiu de la Diada de la Catalunya Nord. Celebrada l’endemà de la diada, la manifestació va transcórrer a Perpinyà a partir de les 16.00 de la tarda i va culminar amb un parlament on es va anunciar la resurrecció de l’emblemàtica Federació d’Entitats de la Llengua i la Cultura Catalanes. La federació, que pretén enfortir la lluita catalana a l’estat francès en un context advers, agrupa la Bressola, el Casal del Conflent, el Casal de Perpinyà, el Rodal, Aire Nou de Baó, Òmnium Cultural i el partit Unitat Catalana. 

El dia 15, les portes de la ludoteca de La Flama va tornar a obrir per convidar als més petits de la casa a una tarda de jocs i socialització plenament en català. Com ja és habitual en els números de l’Almanac, us animem a contactar amb l’associació i participar en família de l’activitat de la ludoteca.

L’endemà, la Fundació Reeixida va ser premiada amb els premis nacionals Joan Coromines. La vint-i-tresena edició dels premis es va celebrar a la biblioteca Antoni Comas de Mataró. Organitzats per la Coordinadora d’Associacions per la Llengua, els mateixos que organitzen el Correllengua, tenen com a objectiu reconèixer i premiar les persones i entitats que lluiten per enfortir i difondre la nostra cultura, llengua i nació. Oriol Falguera, president de Reeixida, va pronunciar un discurs on va reivindicar que sense figures com Daniel Cardona o Jaume Martínez i Vendrell, l’independentisme avui dia no hauria pogut convocar un referèndum.

El mateix dia, l’Aleix Galvany va publicar una breu conversa amb Guillem Fons, president Renaixença Demogràfica, al seu canal de YouTube. L’entrevista serveix per presentar i explicar la primera Escola de Tardor Josep Antoni Vandellós, amb col·laboradors com Gerard Furest, Miquel Puig, Bernat Mallén o Dolors Clotet, com ja vam avançar. Fons i Galvany també comenten l’interès creixent del debat públic per la qüestió demogràfica, tot advertint que calen mesures profundes i valentes per afrontar el repte. Si voleu conèixer tots els detalls de l’Escola de Tardor, podeu recuperar el capítol complet a través del següent enllaç.

Dimecres 19 de novembre, la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC) va anunciar l’obertura de la convocatòria del Concurs de Microrelats de la UAB, una iniciativa destinada a promoure l’ús i la vitalitat de la llengua catalana entre l’estudiantat universitari. El certamen s’articula en dues categories: catalanoparlants usuals —persones nascudes o escolaritzades als Països Catalans o que tenen el català com a llengua materna— i nous catalanoparlants —persones de fora dels Països Catalans sense coneixement previ de la llengua—. La temàtica d’aquesta segona edició gira entorn “L’experiència quotidiana al campus universitari”. Les propostes es podran presentar fins al 19 de desembre al següent correu: [email protected], i hauran de ser publicades a una xarxa social etiquetant a @FNEC_UAB (o @FNEC) i el hashtag #concursmicrorelats. Els guanyadors de cada categoria obtindran una targeta regal d’Abacus valorada en 80 euros, a més de mencions d’honor. Per veure les bases legals del concurs us deixem el següent enllaç amb tota la informació. Us animem a tots els estudiants de la UAB a participar-hi.

El dia 21, Víctor Puig va publicar un nou episodi del seu pòdcast en què conversa amb Jordi Aragonès, dirigent d’Aliança Catalana, sobre els fonaments ideològics i el programa del partit. Al llarg de la xerrada, Puig i Aragonès desgranen els tres eixos que defineixen la formació —independència, control de la immigració i reindustrialització— i analitzen fins a quin punt la demografia i els fluxos migratoris condicionen el futur nacional. L’episodi també aprofundeix en la distinció entre immigració i islamisme, la crítica d’AC al procés i als partits que l’han encapçalat, i la seva visió sobre tecnologia, joventut i indústria. Aragonès exposa així mateix la definició que el partit fa d’Occident, basada en l’herència romana, grega i judeocristiana, i explica la posició d’AC davant la Unió Europea, que qualifica de cooperació condicionada. Podeu recuperar el capítol complet aquí.

El dissabte 22 va tenir lloc la tercera edició de les jornades de Política Internacional i Defensa de Catalunya. Organitzades pel Catalonia Global Institute (CGI) i la Societat d’Estudis Militars (SEM), la jornada que va acollir el Reial Cercle Artístic de Barcelona van ser un èxit rotund comptant amb una nombrosa assistència. La primera conferència va anar a càrrec del doctor David Betz del King’s College London, qui va parlar sobre la guerra de Rússia-Ucraïna, posant el focus en què l’OTAN i la Unió Europea han vist la seva imatge debilitada al conflicte mentre que el món ha avançat cap al multipolarisme degut la puixança dels BRICS. Seguidament, a les 11.30, va intervenir l’estratega geopolítica Velina Tchakarova. En la seva conferència, Tchakarova va defensar que vivim en una nova guerra freda, aquest cop entre la Xina i els Estats Units, on la tendència ja no és multipolar sinó més ben aviat bi-bloc amb trets multipolars. Després de la pausa per dinar, va ser el torn del doctor en història i coronel veterà dels Estats Units, James Corum. Durant la seva dissertació, Corum explicava que la desmilitarització post dècada dels noranta va arribar massa lluny i que per arreglar un sistema de seguretat fallit, cal que Europa i els Estats Units esbossin una estratègia conjunta.

El dia 24 Acció Cassandra va denunciar l’Hospital de Granollers. Els fets, que van tenir lloc el passat mes d’agost, involucren una noia de dinou anys que va acudir a urgències i se li va negar l’atenció en català tot obligant-la a parlar el castellà. El cas ha estat tipificat com a delicte d’odi i, segons ha anunciat la plataforma través de les seves xarxes socials, arribarà davant del tribunal.

Divendres 28 el Cens del Poble Català va acudir a Argentona per dur a terme un col·loqui, a càrrec de Ramon Serra, un dels cofundadors de l’associació. L’acte, celebrat al Saló de Pedra a les 19.30 hores, tenia com a finalitat presentar el projecte a tots aquells curiosos que es van acostar.