Hi ha contextos hostils que ens són favorables. Els catalans tenim millor capacitat de resistència que la resta de residents del nostre país.
Sense lobbies treballant-hi, Catalunya no existeix a ulls del món.
La construcció d’habitatge que caldria per la suposada Catalunya dels deu milions és inviable, és indesitjable i té uns costos inassumibles.
Brussel·les i Madrid actuen com a dos nivells de captura acumulatius, però diferenciats.
Grups d'interès, institucions capturades i la decadència lenta de Catalunya.
Catalunya no ha de voler ser Luxemburg
Deu mesures per revertir el declivi demogràfic amb l’autonomia.
Els catalans disposem d’ingents reserves infraexplotades de capital de diverses formes i les podem fer servir estratègicament per erigir-nos en l’elit dominant del país.
L'agilitat innovadora del talent català topa amb l'asfíxia d'un estat que ens vol com a colònia extractiva i no pas com a motor de futur.
Les famílies catalanes i arrelades haurien de ser la prioritat del «Pla 50.000» per l’habitatge.
El nacionalisme català ha de reconciliar-se amb el concepte de poder i tornar a aprendre a exercir-lo allà on pugui.
Construir un país en el segle XXI implica garantir que el control de la intel·ligència artificial resideixi en el subjecte polític i no en centres de decisió aliens.
Rep cada número, directe a la teva bústia