Hernández Cardona parla sense concessions sobre el poder, les derrotes catalanes, els costos de l'èxit i la necessitat de pensar amb llibertat.
Deu mesures per revertir el declivi demogràfic amb l’autonomia.
Els catalans disposem d’ingents reserves infraexplotades de capital de diverses formes i les podem fer servir estratègicament per erigir-nos en l’elit dominant del país.
L'agilitat innovadora del talent català topa amb l'asfíxia d'un estat que ens vol com a colònia extractiva i no pas com a motor de futur.
Les famílies catalanes i arrelades haurien de ser la prioritat del «Pla 50.000» per l’habitatge.
El nacionalisme català ha de reconciliar-se amb el concepte de poder i tornar a aprendre a exercir-lo allà on pugui.
Construir un país en el segle XXI implica garantir que el control de la intel·ligència artificial resideixi en el subjecte polític i no en centres de decisió aliens.
L’etern debat sobre el dèficit/espoli fiscal i la relació política entre el govern central i la Generalitat han estat alguns dels arguments més transversals i aglutinadors de les bases del sobiranisme català.
Quan es té més por a l’èxit que al fracàs, el món es converteix en un lloc inhòspit i cruel.
Les prestacions socials creixen a costa del deteriorament dels serveis públics.
Per desenvolupar un discurs respecte de la immigració fet a mida nostra, hem d’evitar importar-ne de prefets d’altres contrades. Si disseccionem i observem amb cura la nostra situació i les nostres eines, potser hi reconeixerem oportunitats.
L'evolució de la classe mitjana catalana serveix per entendre els canvis socials i econòmics que han afectat la nació a banda i banda dels Pirineus.
Rep cada número, directe a la teva bústia