Catalunya i els contrafactuals
Quantes oportunitats perdudes es pot permetre Catalunya, abans d’arribar indefectiblement a un punt de no retorn?
Guillem València
Per què lluitem?
Que les critiques al procés s’estiguin convertint en el nou gènere d’èxit entre un públic independentista, no és més que una nova versió del masoquisme català.
Miquel Vila
L’art de l’engany
La fotografia, com qualsevol altre producte cultural, també està condicionat per la dimensió política. Cal preguntar-nos sempre quin discurs apuntalen les imatges.
Mireia Arguijo
Praxeologia i elitisme: el fil daurat de la història
L'acció humana és el motor de la història.
Marc Maynou
Catalunya va bé
Caure en els discursos pessimistes que, darrerament, es fan a Catalunya és una forma de justificar la covardia i la inacció, un risc que no ens podem permetre.
Joan Simó
Totalitarisme sense ideologia
El món és testimoni inconscient de l'emergència de noves formes de totalitarisme.
Forrest Robinson
L'independentisme hiberna
L’independentisme sobreviu sota la capa de gebre del postprocés.
Frederic J. Porta
On és l'esquerra?
Una Catalunya forta és impensable sense la seva esquerra.
Oriol de Marcos
‘Katallani’ o el dret dels catalans a la maldat
Rere la superioritat moral que ha guiat el discurs cultural autonòmic s’hi amaga una forma de castració sibil·lina pensada per allunyar els catalans de la violència i, per tant, del poder.
La Monarquia catalana
El que Catalunya necessita és potser un rei.
La vida normal
Venen anys d’estancament polític en què el desencantament és una opció inevitable, però també útil, pels resistencialistes.
Bernat F. Roca
Peixos amb brànquies i pulmons
El dipnou és un peix que dona un exemple simbòlic.
Esperit 2023. Tots els drets reservats.
Rep cada número, directe a la teva bústia