Una vegada instal·lada en el poder, l’elit revolucionària sovint opta per desactivar la capacitat de mobilització popular que l’ha dut al govern.
Pensar que tots els problemes d’Occident són d’arrel material és la millor forma de fer anàlisis equivocades.
Cridar «Feixisme!» és el recurs de la por que evita qüestionar l’status quo del liberalisme.
Les properes eleccions generals del 23 de juliol son un pas més en la descomposició de l’espai polític català com l’hem conegut fins ara.
Com es defineix i com concreta la identitat francesa?
La supervivència de Junts enmig de la debacle electoral processista pot entendre's gràcies a l'èxit de la pornografia.
Hi ha contextos en què l’abstenció no és moralment reprovable, sinó més aviat al contrari.
Rere la retòrica liberal dels defensors de la judicatura s’amaga un discurs nou i perillós.
No votar és el primer pas de qualsevol alternativa.
Malgrat el fracàs dels intents per a convertir els presos polítics del procés o Jordi Pujol en un nou boc expiatori des del qual construir la pau social, aviat ho tornaran a provar amb Carles Puigdemont.
Els mil anys d’història de la República de Sant Marc només s’expliquen pel seu compromís en la defensa de la llibertat, demostrant-nos que un estat només pot sobreviure si té una idea a la seva base.
Hi ha una relació entre el dolor i el poder.
Rep cada número, directe a la teva bústia
