Per a sobreviure com a poble ens cal un canvi de mentalitat.
Construir un estat no és tan sols un acte de responsabilitat sinó que exigeix, també, un exercici d’imaginació majúscul.
En qualsevol sistema democràtic els militars són subordinats a les decisions polítiques dels civils, essent el legislatiu qui acorda i supervisa la política de defensa.
Mentre el liberalisme clàssic assumeix la seva derrota, Catalunya ha de situar-se en el nou paradigma que emergeix.
Tota visió política que pretengui afirmar Catalunya com a potència ha de fer-se responsable de l’ordre inscrit en ella en tant que quelcom propi i indelegable.
Hem d’ocupar els buits de poder que estan apareixent a Catalunya.
Cal evitar que sigui Espanya qui s'apropiï de l’ordre públic i polític.
L’esborrament dels símbols identitaris catalans de l’espai públic i quotidià impedeix, avui dia, de poder construir una reflexió col·lectiva sobre la catalanitat al nord de l’Albera.
Catalunya afronta el proper quart de segle amb reptes que marcaran la seva continuïtat com a nació.
La qüestió de l’autoritat és la clau de volta per a salvar els abismes materials i espirituals que transiten totes les societats occidentals.
Els historiadors i els geògrafs del país no han estat capaços de desenvolupar un pensament geopolític en clau catalana.
La transformació de l'esperit de Diada és un altre signe del canvi d’època actual.
Rep cada número, directe a la teva bústia
