Hi ha un nou espai polític sense articulació ni representació.
El desconcert actual té una clara analogia en l’erràtica política exterior dels anys setanta.
Una administració autonòmica reparteix, una administració nacional dirigeix i fa política.
Els instruments de l’ocupació romanents després de la independència han de ser eliminats metòdicament.
La historia del primer monarca de la Casa de Borbó, Enric IV, ens demostra fins a quin punt França és un invent occità.
Un societat sense esperança en el futur no tindrà mai fills.
Barcelona és el nostre rei en una partida d’escacs. No pot caure.
És hora de matar els partits.
Conflicte social, conflicte ètnic? Ni l’un ni l’altre. França pateix d’un conflicte urbanístic.
Una vegada instal·lada en el poder, l’elit revolucionària sovint opta per desactivar la capacitat de mobilització popular que l’ha dut al govern.
Cridar «Feixisme!» és el recurs de la por que evita qüestionar l’status quo del liberalisme.
Cal prendre consciència de les infraestructures civils que poden tenir una capacitat militar.
Rep cada número, directe a la teva bústia
