Existeix un decalatge entre el potencial català i els esquemes heretats del catalanisme polític.
La transformació de l'esperit de Diada és un altre signe del canvi d’època actual.
El jacobinisme francès, admirat per part de l’independentisme, està a les antípodes de l’esperit que va fer gran a Catalunya.
El desconcert actual té una clara analogia en l’erràtica política exterior dels anys setanta.
Hi ha un nou espai polític sense articulació ni representació.
Una administració autonòmica reparteix, una administració nacional dirigeix i fa política.
Entendre la importància de la propietat de la terra catalana és imprescindible per (re)construir el capital català.
Un societat sense esperança en el futur no tindrà mai fills.
Els instruments de l’ocupació romanents després de la independència han de ser eliminats metòdicament.
Barcelona és el nostre rei en una partida d’escacs. No pot caure.
La historia del primer monarca de la Casa de Borbó, Enric IV, ens demostra fins a quin punt França és un invent occità.
És hora de matar els partits.
Rep cada número, directe a la teva bústia
