Els catalans hem perdut la noció del poder, passant de la nostra ancestral bel·licositat a una retòrica impotent.
En política, les fases fetes creen una il·lusió de control de la realitat que pot tenir conseqüències catastròfiques.
La fe es fragmenta, el dolor s’individualitza i la pregunta pel sentit torna amb més força que mai.
El Retorn dels Deús Forts no promet respostes ràpides, sinó la feina de refer els gruixos: família, religió, nació, lleialtats que no es llancen a la primera de canvi.
A Catalunya, on tothom vol passar a la història o figurar, potser ens caldria algú que volgués simplement no fer el ridícul davant d’ella.
Allà on l’individu aïllat naufraga, la comunitat ens arrela i ens ensenya la veritat del sacrifici, la continuïtat i la transcendència.
La història de Catalunya també és la d’Europa, i aquest llibre d’Abulafia demostra la importància europea de l’auge polític i comercial de la Corona d’Aragó.
La postmodernitat i la postveritat a Catalunya han de ser vençudes amb veritats tangibles, rebutjant relats i relativismes estèrils.
El sincretisme religiós dona riquesa i vida al dogma.
Notes breus sobre rebuig i religió.
Davant la invisibilització creixent del català, cal abandonar la submissió i assumir el conflicte com a única via de supervivència. Sense combat, no hi ha futur per a la llengua.
L’experiència del qualunquismo, la defensa populista del poble corrent que va liderar el napolità Guglielmo Giannini.
Rep cada número, directe a la teva bústia
