Talleyrand, el príncep inamovible
A Catalunya, on tothom vol passar a la història o figurar, potser ens caldria algú que volgués simplement no fer el ridícul davant d’ella.
Avui us parlaré d’una de les figures més volgudament oblidades de la revolució francesa: Charles-Maurice de Talleyrand i Perigord. El vaig descobrir llegint Fouché de Stefan Zweig —on, Tallyrand fa de nèmesis del protagonista, amb qui està condemnat a entendre's i odiar-se. Fouché, el revolucionari i ministre de la policia sense refinament, astut però sense...
Aquest contingut és per a subscriptors!
Si ets subscriptor, inicia sessió
Si encara no ets d'Esperit, subscriu-te avui i accedeix als nostres articles i podcasts, contribuint a un espai independent i lliure.
