Brussel·les i Madrid actuen com a dos nivells de captura acumulatius, però diferenciats.

Grups d'interès, institucions capturades i la decadència lenta de Catalunya.

De la dissolució a la concentració de la catalanitat.

Cal erradicar els dos grans pecats de la nostra partitocràcia i de l’estat burocràtic: incompetència i enriquiment personal.

El Retorn dels Deús Forts no promet respostes ràpides, sinó la feina de refer els gruixos: família, religió, nació, lleialtats que no es llancen a la primera de canvi.

A Catalunya, on tothom vol passar a la història o figurar, potser ens caldria algú que volgués simplement no fer el ridícul davant d’ella.

Al Fossar no hi va haver un xoc entre dos projectes de país, sinó la constatació que no n'hi ha cap.

Les famílies catalanes i arrelades haurien de ser la prioritat del «Pla 50.000» per l’habitatge.

Gentil, el cavaller que abandona el combat per seguir Flordeneu, encarna allò que el projecte col·lectiu ha de sacrificar per poder néixer.

Potser, per un cop, els catalans hauríem de ser la prioritat.

Què diferencia castellanitat, espanyolitat i hispanitat?

El periodisme esportiu independent en català és un tema per resoldre: cal crear contingut propi per a influir en les noves generacions.