Durant molts anys, a Catalunya s’ha donat per bona una idea que, formulada amb paraules senzilles, sembla d’una sensatesa indiscutible: és català tothom que viu i treballa a Catalunya. D’aquí se n’ha derivat que la llengua (catalana) no s’ha d’imposar mai, que cal facilitar-la, crear un clima amable, i confiar que, amb el temps, la gent ja l’anirà adoptant per si sola. Aquesta fórmula, repetida...