Els dogmes fiscals (III): l’impost com a violència
A Espanya no hi ha Estat de dret sinó una aplicació selectiva del dret, de les lleis. Una inseguretat jurídica que es veu amb tota cruesa quan parlem de la recaptació dels impostos.
Es repeteix sovint que els impostos són una contribució necessària i solidària, gairebé un gest voluntari per sostenir serveis públics. Però la realitat és tossuda: els impostos no són voluntaris. S’arrabassen amb amenaces i sancions, sense dret a rèplica, i representant una porció immensa del que guanyen els ciutadans. En contraposició, no s’aplica aquesta...
Aquest contingut és per a subscriptors!
Si ets subscriptor, inicia sessió
Si encara no ets d'Esperit, subscriu-te avui i accedeix als nostres articles i podcasts, contribuint a un espai independent i lliure.
