En el triturat panorama polític català contemporani —saturat de categories reciclades, d’etiquetes gastades i d’un llenguatge incapaç d’anomenar el que és nou sense ancorar-se a allò vell—, l’aparició d’Aliança Catalana actua com una fractura epistemològica que desborda l’horitzó conceptual del sistema autonòmic espanyol i del seu mirall deforme: el catalanisme...