Amb l’estiu ja a la cantonada, el maig ha estat un mes ple d’iniciatives. Aprofitant els últims rampells primaverals, reprenem l’edició de l’Almanac Independentista. 

Engeguem el mes amb la publicació del manifest ideològic de Nosaltres Sols! el 7 de maig. L’organització juvenil va presentar les bases del seu projecte polític amb la idea d’impulsar una «renaixença nacional» i reafirmar el seu compromís amb Catalunya. D’aquesta manera, el document estableix quatre eixos principals: el seu caràcter nacionalista, radical i revolucionari de l’organització, el marc pancatalanista de la nació catalana, la reivindicació d’en Daniel Cardona com una figura de referència espiritual i ideològica i la transversalitat democràtica com un element imprescindible d’entesa entre catalans. A més, s’hi exposen els posicionaments sobre diversos àmbits de rellevància nacional com la llengua, l’educació, la natalitat, la immigració, l’habitatge i el turisme.

El mateix dia 7 de maig, Víctor Puig va estrenar en el seu pòdcast una entrevista amb l’escriptor, periodista i intel·lectual Enric Vila. Per començar, Vila fa un repàs dels seus llibres relacionant les idees amb el context polític recent de Catalunya i amb diferents figures de la història del país que ha treballat, com el president Companys o Josep Pla. Sobretot, resulten molt interessants les reflexions al voltant del cost de dir la veritat en el sistema autonòmic. Seguint aquest fil, l’autor assenyala la importància de treballar la llengua per aproximar-nos a la realització individual i espiritual i considera que un canvi en la cultura del poder és essencial per avançar cap a una nova fase política que superi l’actual. Finalment, Vila destaca l’articulació del seu espai de divulgació cultural, Enric Vila & Casablanca, com una via de pensament lliure i independent. 

Pel que fa a l’activisme, Octuvre va publicar un nou vídeo el 7 de maig en què denunciava la imposició del relat castellanista de la Feria de Abril per part de l’esquerra espanyola i l’intent reiterat de vendre «una “Catalunya real” feta a mida del domini espanyol». En el mateix vídeo, Albano-Dante Fachín encoratja la lectura d’un article del periodista i escriptor Pere Antoni Pons per tal d’armar-nos discursivament davant d’aquests atacs. 

El dia 15, el Col·legi de Periodistes de Catalunya va acollir la presentació de l’Informe Fènix, un estudi econòmic en què set economistes catalans d’alt prestigi analitzen el model econòmic actual del Principat i adverteixen de la necessitat d’implementar «modificacions estructurals» per tal de revertir una situació de «retrocés econòmic» i de «ruptura de la cohesió social a mig termini». A grans trets, el document coordinat per Xavier Roig i elaborat pels economistes Xavier Cuadras Morató, Modest Guinjoan i Miquel Puig, amb l’assessorament de Jordi Galí, Guillem López-Casasnovas i Jaume Ventura, anunciava les dificultats presents en el sistema del benestar i en la qualitat de vida dels catalans a causa de la proliferació de «sectors altament subvencionats», amb baixos salaris i baixa productivitat, com el turisme de sol i platja i la indústria càrnia. Podeu recuperar les conclusions i recomanacions finals de l’informe en aquest enllaç.  

També el dia 15 de maig, l’expert en geopolítica del Mediterrani i membre de la Societat d’Estudis Militars (SEM) Pol Bragulat va oferir una entrevista al mitjà El 9 TV per tractar la situació bèl·lica de l’Orient Mitjà des d’una òptica catalana. Respecte del paper de Catalunya, Bragulat expressa que cal avançar en la normalització dels posicionaments sobre defensa i estratègia militar dins de la societat i que, davant del recent impuls de la indústria armamentista al Principat, s’haurà de progressar de manera gradual, tenint en compte les limitacions del país dins de l’òrbita global i evitant els possibles riscos associats. 

Continuant amb un dia 15 carregat d’esdeveniments, l’Auditori Josep Irla de Girona va acollir la presentació del curtmetratge titulat: BADIA, dirigit per Marcel Buisan i produït per FILMS EN OFF. L’acte, organitzat per Oriol Falguera, president de la Fundació Reeixida, amb la participació del director d’aquesta casa, Frederic J. Porta, no només va il·lustrar la trajectòria dels germans Miquel i Josep Badia a la Catalunya de la Segona República, sinó també va patir un episodi de censura denunciat a les xarxes socials. Els fets es produïren durant el torn de preguntes en el moment en què el tècnic de so de l’auditori va silenciar un dels assistents que reflexionava al voltant de «l’autodefensa armada» a Catalunya, al·legant que el tema no era admès en un espai governamental. Posteriorment, diversos mitjans i grups polítics van fer-se ressò de la notícia i, segons el director, la delegació del Govern va disculpar-se i desvincular-se dels fets.

En l’àmbit judicial, el dimarts 19 de maig Acció Cassandra va denunciar el Banc de Sang de Palma per delicte d’odi. En concret, el grup de defensa jurídica, liderat pels advocats Lluís Gibert i Josep Fossas, va interposar una denúncia penal perquè el metge de l’entitat va negar-se a atendre en català un donant de 65 anys i li exigí que parlés en castellà. En conseqüència, els advocats van anunciar que portarien el cas als jutjats de Palma pel fet de considerar-se uns actes «indiciàriament constitutius d’un delicte d’odi i contra els drets fonamentals». 

El 24 de maig Aleix Galvany va estrenar en el seu canal de YouTube una entrevista amb el director de la Revista de Catalunya i d’aquesta casa, Frederic J. Porta, en què ambdós repassen els aspectes més essencials del darrer número 333. La publicació, coordinada per Fermí Rubiralta i Elisenda Paluzie, reflexiona al voltant de la perspectiva històrica i internacional de l’independentisme català fent èmfasi en les mancances presents en el Procés d’Independència de la dècada del 2010. En el vídeo, Porta aprofundeix en la seva editorial i defensa que qualsevol acció quotidiana que posi «la catalanitat i la supervivència de la nació al centre» serà clau per bastir un moviment polític sorgit de l’esfondrament del règim autonòmic espanyol. 

Ja a les acaballes del mes, la Biblioteca Central de Terrassa va acollir el 26 de maig una conferència a càrrec de la Fundació Reeixida en què es presentaren les memòries de l’històric militant del Front Nacional de Catalunya, Jaume Martínez i Vendrell, titulades: Una vida per Catalunya (1939-1946). El fundador de Reeixida, Oriol Falguera, va exposar la vàlua nacional de Martínez i Vendrell i d’altres militants a l’hora d’articular la resistència clandestina al règim franquista, auxiliar els represaliats pel nazisme i, en definitiva, dedicar una vida a «lluitar per la llibertat de Catalunya». Podeu recuperar el vídeo resum produït per Canal Terrassa aquí. 

Ara bé, sens dubte, el gran acte del mes de maig fou la conferència realitzada a Barcelona el dia 26 titulada: El català i el poder polític. L’acte, presentat pel filòsof Abel Cutillas, moderat pel presentador i creador de contingut Víctor Puig, i amb la participació de l'escriptor i periodista Enric Vila i l’experta en polítiques lingüístiques Àstrid Bierge, acollí més d’una cinquantena d’assistents i assentà les bases d’un projecte polític de llarg recorregut. En començar, Cutillas anuncià l’adveniment d’una nova etapa de la política catalana, encapçalada per una generació de catalans –la primera nascuda en democràcia i educada íntegrament en català— que, segons afirmà, inevitablement ha trencat amb «el pacte social del catalanisme». A continuació, Bierge va relatar la realitat de la situació del català al Principat i va plantejar tota una sèrie de polítiques públiques a l’abast del govern local per tal de garantir que qualsevol persona pugui viure el màxim possible en català. Finalment, Vila va reflexionar al voltant de la relació entre el poder polític i l’ús de la llengua i conclogué la conferència fent valdre que només un pensament fora del marc autonòmic pot generar un coneixement al servei del país i lliure de dependències. Durant els pròxims dies es publicarà l’enregistrament de l’acte en les xarxes socials dels ponents. En aquest número d’Esperit, Frederic J. Porta presenta una ressenya de l’acte.