L’estiu ja ha arribat i ho ha fet amb un juny carregat d’accions que mantenen la tendència ascendent dels darrers mesos. Resistint els primers embats de la calorada mediterrània, encetem el nou número de l’Almanac Independentista. 

Arranquem el mes el dia 4 amb una denúncia administrativa per part d’Acció Cassandra contra la cadena RAC1, el presentador Marc Giró i l’escriptora Brigitte Vasallo per catalanofòbia. Mantenint la línia de defensa judicial dels drets dels catalans, els advocats Lluís Gibert i Josep Fossas van reclamar a la Generalitat l’aplicació de la Llei 19/2020 d’igualtat de tracte i no-discriminació a causa d’unes declaracions polèmiques de l’escriptora en què expressava que el català serà recordat «com una llengua feixista» i que és un «abús de poder» exigir als migrants que parlin català. A més, el grup d’advocats retreia «que el presentador Marc Giró i l’equip editorial no van introduir cap rectificació ni contrapunt en directe». Així doncs, s’espera que la via administrativa sancioni tant els individus implicats com el mitjà de comunicació en qüestió. 

Amb motiu de la celebració de la Patum, Nosaltres Sols! va dur a terme una acció al Berguedà el dia 6 de juny. A l’acte, realitzat per la renovada organització nacionalista juvenil, es va desplegar una pancarta de grans dimensions titulada «NACIÓ O SUBMISSIÓ» que lluïa símbols nacionals com l’estelada o l’au fènix de la Renaixença. En coherència amb el seu recent manifest ideològic, el comunicat de l’acció emfatitzava la necessitat de «preservar viva la nació» i de reivindicar elements estructurals de la identitat catalana com la cultura, la llengua i la tradició. 

A inicis de mes, la visita del papa Lleó XIV a Barcelona i, especialment, la benedicció de la Sagrada Família en commemoració del centenari de la mort d'Antoni Gaudí, van gaudir d’una gran transcendència política i religiosa al Principat. En aquest sentit, el grup d’investigació, Octuvre, va publicar un dossier de premsa el dia 7 destinat a explicar als mitjans internacionals la «disputa política i cultural sobre el llegat d'Antoni Gaudí» i denunciar com s’havia emprat la figura de l'arquitecte per esborrar les seves arrels i identitats catalanes. El document, disponible en deu idiomes diferents, compta amb referències històriques de l’activisme catalanista de Gaudí i analitza com els estats construeixen narratives per tal d’integrar figures mundialment reconegudes, però d’orígens culturals alternatius, al seu «patrimoni nacional central». 

El cap de setmana del 13 i 14 de juny, la Societat d’Estudis Militars (SEM) va dur a terme la primera part de l’edició d’enguany de l’Escola d’Estiu al Bages amb l’objectiu d’instruir els assistents en diferents aspectes de la teoria militar des d’una òptica catalana. L’estada combinava sessions teòriques i pràctiques de les quals se’n destaquen les lliçons del director d’aquesta casa, Frederic J. Porta, sobre la tradició militar en el catalanisme, i les diverses classes del cofundador i president de l’entitat, Pol Molas, sobre organitzacions militars voluntàries i mesures contra drons.

El punt àlgid del mes arribà el dia 15 de juny amb la presentació de la biografia de l’intel·lectual, organitzador i polític independentista, Josep Maria Batista i Roca, a càrrec del director d’aquesta casa, Frederic J. Porta. La conferència, que va acollir més d’una trentena d’assistents, va repassar la prolongada trajectòria d’una figura que encara avui dia és força desconeguda pel gran públic independentista. En començar, Porta va relatar els inicis polítics del personatge a partir de l’activisme dins d’organitzacions catalanistes de principis del segle XX com la Unió Catalanista. Després d’excel·lir en el camp de l’antropologia catalana, Batista i Roca va introduir el model dels Boy Scouts a Catalunya impulsant diverses organitzacions, entre les quals Palestra va ser la més innovadora. Entre altres activitats, també va ser pioner en l’ensenyament del català i, d’ençà de la dictadura de Primo de Rivera, va efectuar una tasca clandestina de preparació militar dels catalans a partir de la Societat d’Estudis Militars (SEM) i l’Organització Militar Catalana (ORMICA). Un cop a l’exili, Batista i Roca va perseverar en la recuperació de la cultura catalana mitjançant la fundació del Comitè Nacional de Catalunya a Londres i la producció de nombrosos estudis catalanòfils a la Universitat de Cambridge. En definitiva, tal com assenyala Porta en una entrevista del dia 30, en el mitjà ETV, la figura polièdrica de Batista i Roca «dona una perspectiva diferent dels esdeveniments històrics del segle XX des d’una posició independentista».

Continuant l’activitat d’Acció Cassandra, el dia 16 el grup d’advocats va interposar una querella criminal contra diferents grups policials arran de l’expulsió de més de 600 cantaires durant la benedicció del papa Lleó XIV a la Sagrada Família. Concretament, l'organització va exposar que l’operatiu policial «no tenia cobertura legal suficient» i que, en conseqüència, suposa «una actuació coactiva, arbitrària i d’una gravetat extraordinària contra ciutadans catalans». A fi de cobrir les despeses econòmiques de l'exercici judicial, l’entitat va obrir una pàgina de donacions i va esperonar els seus seguidors a col·laborar-hi. 

Ja a les acaballes del mes, el 25 de juny es van confirmar certs rumors que s’havien generat en els espais nacionalistes amb l’emergència d’Impuls Nacional, una organització que pretén arrenglerar sota un mateix moviment el nacionalisme català d’esquerres. En un vídeo de presentació força comentat a les xarxes, l’entitat irrompia a l’escena política del país exposant el conjunt de greuges presents en la societat catalana, com ara l’estancament dels salaris, la disfuncionalitat crònica dels serveis públics o la substitució lingüística del català, entre altres, fruit de la dominació espanyola, sigui «oberta i descarada» o «amb subterfugis aparentment progressistes». Al mateix temps, en la seva anàlisi, els seus membres denunciaven la traïció de les elits polítiques catalanes pel fet d’haver-se «venut el país a la globalització», generant així sectors laborals de baixa qualificació que empobreixen el país. Finalment, en el manifest de l’organització es remarcava la seva independència de qualsevol partit polític i organització civil i s’establia que la seva actuació se centraria a desenvolupar un «ideari d'esquerres autocentrat, adreçant les problemàtiques que afecten la nostra societat i desvertebren la nostra nació». 

En darrer lloc, arrodonint un juny amb molta presència de la SEM, el dia 26 de juny el membre de la Societat d’Estudis Militars (SEM) Gaspar Fuster va oferir una entrevista al pòdcast L´ESCAQUIMAT per tractar l’estudi de la defensa militar i de les Relacions Internacionals des d’un marc català. Durant la conversa, Fuster exposa quins haurien de ser els objectius i prioritats d’una Catalunya amb capacitat militar: la definició del territori nacional, la investigació de l’entorn geopolític català i el reconeixement dels potencials adversaris i aliats. De la mateixa manera, l’expert identifica també alguns vicis a corregir en el debat públic al voltant de l’estratègia militar, per exemple, la tendència recurrent a emetre posicionaments ideològics sobre conflictes internacionals aliens a Catalunya.