El juliol ha estat un mes marcat per una producció intel·lectual i un activisme juvenil que no han decaigut. Malgrat la canícula abrasadora, arriba un nou número de l’Almanac Independentista. 

Donem el tret de sortida al mes amb una acció de Nosaltres Sols! el dia 6 que manté la defensa dels drets lingüístics dels catalans, en aquest cas, en l’àmbit laboral. Concretament, l’organització nacionalista juvenil  va empaperar el local de l’empresa Aticco de Barcelona per respondre a un cas de catalanofòbia, exposat i denunciat per Plataforma per la Llengua, en què l’empresa va acomiadar una treballadora que volia parlar en català. En el comunicat a xarxes, Nosaltres Sols! es refermava en la seva missió contra la catalanofòbia en què «cap agressió contra Catalunya, la llengua o els catalans hauria de quedar sense resposta». 

Pel que fa al pensament nacional, el 9 de juliol la Llibreria Ona va acollir la presentació del número 334 de la Revista de Catalunya, titulat Una política de defensa. La publicació, dirigida pel director d’aquesta casa, Frederic J. Porta, i coordinada pel cofundador i president de la Societat d’Estudis Militars (SEM), Pol Molas, va despertar força expectació a causa de la irrupció de les polítiques de defensa en el debat públic del Principat, fins al punt que van esgotar-se tots els exemplars disponibles aquell vespre a la Llibreria Ona. El número aprofundeix en diversos àmbits de l’estratègia militar des d’una perspectiva catalana, a més de l’impacte de la tecnologia en la guerra moderna i les potencialitats de la indústria catalana en el rearmament europeu. Al mateix temps, l’anàlisi de la situació actual es construeix a partir de la recuperació de la tradició militar catalana i d’algunes comparacions amb altres referents mundials. Tal com assenyala Porta en el seu editorial, el número pretén que el lector es plantegi quin hauria de ser el paper de Catalunya en l’eventual pla de defensa europeu «de manera diferenciada i en els seus propis termes». El podeu comprar aquí.

També dins la temàtica de l’estratègia militar, el dia 10 de juliol Enric Vila va estrenar en el seu pòdcast, Enric Vila & Casablanca, una entrevista amb l’expert en geopolítica del Mediterrani i membre de la Societat d’Estudis Militars (SEM), Pol Bragulat. La conversa va girar al voltant de l’actualitat política de Catalunya, principalment en relació amb les recents iniciatives empresarials del sector de l’armament militar. Per un costat, Bragulat remarca que la conjuntura actual, d’oberturisme militar a Europa i al Principat, suposa un canvi radical en contrast amb el progressiu desarmament català que s’havia iniciat d'ençà de la victòria borbònica durant la guerra de Successió (1701-1715) i que culminà amb la dictadura franquista (1939-1975) —i fins a l’actualitat. Tanmateix, per l’altre costat, tant Vila com Bragulat adverteixen que només «una participació activa», amb tropes catalanes, en català i que no es basi tan sols a proveir de subministrament a l’exèrcit espanyol, podrà resultar beneficiosa per als interessos nacionals dels catalans. Podeu explorar amb més detall la proposta de Bragulat respecte de la defensa de Catalunya aquí. 

Continuant un mes força actiu de Nosaltres Sols!, el cap de setmana de l’11 i 12 de juliol, l’organització nacionalista juvenil va dur a terme la VII Acampada Nacionalista al Pallars Jussà amb l’objectiu de reforçar certes habilitats essencials de la militància nacionalista, com «la cohesió, la formació intel·lectual i la formació física». L’estada va destacar per l’exploració d’espais naturals de la regió, com el pantà de Sant Antoni, la formació sobre la història i el patrimoni del Pallars, a càrrec de la Societat d’Estudis Militars (SEM), i la participació en diverses tradicions populars dels pobles de la zona. Els membres de l’entitat valoren positivament els resultats de l’acampada i esperen que permeti assentar les bases d’un nou curs ple d’encerts. 

El dia 18 de juliol, la Fundació Reeixida va organitzar un homenatge a mossèn Josep Armengou (1910-1976) a Berga amb motiu dels cinquanta anys de la seva mort. L’acte, presentat pel president de la fundació, Oriol Falguera, va aplegar més de 150 assistents i va comptar amb activistes històrics de l’independentisme, com el dirigent del PSAN, Josep Guia, entre altres persones vinculades a la figura del mossèn. Durant les intervencions es va realçar el paper del mossèn de Berga en la seva tasca d’articulació de la resistència antifranquista dins de l'Església catalana i de defensa clandestina del català malgrat la gran repressió d’aleshores. En un vídeo a xarxes, l’activista David Silvestre dona a conèixer les idees d’Armengou en oposició al «nacionalcatolicisme castellà» dominant durant el franquisme, definint-lo com «un dels principals ideòlegs de l’independentisme als Països Catalans a l’ombra». Podeu recuperar la crònica detallada de l’acte aquí. 

Seguint el fil del darrer número de l’Almanac, el dia 24 els impulsors d’Impuls Nacional van concedir una entrevista a VilaWeb amb l’objectiu de donar a conèixer al gran públic els seus postulats ideològics i les seves pròximes accions. Per començar, Oriol Méndez, historiador, i Patllari Camps, un dels portaveus de l’entitat, fan un balanç favorable del seu aterratge a l’esfera nacionalista i presenten la seva proposta com una refundació de l’esquerra nacionalista dels Països Catalans mitjançant un «trencament generacional» amb la cultura política hegemònica actual. Encapçalant una fornada de joves polititzats durant el Procés, ambdós membres remarquen la necessitat d’instal·lar un discurs autocentrat fora dels cànons autonòmics: «Que els catalans ens creguem que realment podem ser capaços de tenir un pes important al món i d’esdevenir un estat independent». Finalment, Méndez i Patllari s’allunyen de qualsevol tesi d’agermanament amb les esquerres espanyoles i plantegen que tota acció simbòlica guanyadora ha d’anar vinculada a un cert impacte real, com ara destrossar el monument franquista de l’àguila de Tortosa; «és simbòlic, però té tangibilitat». 

Ja a les acaballes del mes, el dia 26 de juliol Aleix Galvany va publicar en el seu pòdcast una ressenya de la recent biografia de l’intel·lectual, organitzador i polític independentista, Josep Maria Batista i Roca, escrita pel director d’aquesta casa, Frederic J. Porta. Amb l’estil sobri i analític que el caracteritza, Galvany repassa de manera exhaustiva les diferents etapes de la trajectòria de Batista i Roca alhora que reflexiona sobre les virtuts nacionalistes i les decisions polítiques del personatge.