La nova hegemonia mundial de les ciutats-aeroport presenta una gran oportunitat per a Catalunya.
La destrucció cultural prèvia ens ha deixat desarmats davant la destrucció material que ara avança.
Hi ha contextos hostils que ens són favorables. Els catalans tenim millor capacitat de resistència que la resta de residents del nostre país.
Mantingueu els amics a prop i encara més els enemics.
Mantenir el català és només el primer graó. Una llengua no es recupera si els seus parlants continuen facilitant la dominant.
TV3 i les anomenades entitats de país han abandonat la tasca de formar consciència nacional.
Catalunya ha excel·lit —també— en l’art de convertir les virtuts en vicis, sembrant la llavor de la derrota.
La pugna entre la realitat i el relat en la configuració de la Catalunya postmoderna a través del pensament de Christopher Lasch.
El vincle entre els catalans de ciutat i els seus pobles d’estiueig enforteix i cohesiona el país.
El replegament als pobles no salvarà el país; abandonar Barcelona és cedir el futur de Catalunya sense disputar-lo.
La feblesa de la contribució dels catalans en l’espiritualitat és causa de la condició colonial en la qual Catalunya viu i ha hagut de viure.
Meravelles tan breus de Josep Torelló parla de fer-se gran a Catalunya i de la frustració i la joia de crear.
Rep cada número, directe a la teva bústia
