Què diferencia castellanitat, espanyolitat i hispanitat?
Prou d’autocompadir-se per l’estat de la llengua
Les famílies catalanes i arrelades haurien de ser la prioritat del «Pla 50.000» per l’habitatge.
Les dades de participació de l’1-O, registrades electrònicament al cens universal, no han estat mai publicades.
La pornografia és una de les grans plagues silencioses de la nostra època.
La fe es fragmenta, el dolor s’individualitza i la pregunta pel sentit torna amb més força que mai.
El Retorn dels Deús Forts no promet respostes ràpides, sinó la feina de refer els gruixos: família, religió, nació, lleialtats que no es llancen a la primera de canvi.
Catalunya, víctima i còmplice de la decadència occidental, només podrà sobreviure si recupera els seus «déus forts» —llengua, família, fe i comunitat— com a fonament d’una nova reconsolidació nacional.
Davant una cultura política catalana addicta al victimisme i a la litúrgia de la ferida, Catalunya només podrà recuperar la seva força si refà el seu fonament moral.
L'evolució de la classe mitjana catalana serveix per entendre els canvis socials i econòmics que han afectat la nació a banda i banda dels Pirineus.
Allà on l’individu aïllat naufraga, la comunitat ens arrela i ens ensenya la veritat del sacrifici, la continuïtat i la transcendència.
La segona etapa del col·lapse demogràfic és aquella en què població ha depassat el seu pic màxim i comença a reduir-se de forma accelerada.
Rep cada número, directe a la teva bústia
