Una moral esguerrada
Davant una cultura política catalana addicta al victimisme i a la litúrgia de la ferida, Catalunya només podrà recuperar la seva força si refà el seu fonament moral.
Una de les imatges més angoixants i corprenedores de la literatura catalana contemporània és quan, al final de La plaça del Diamant (1962), Colometa acarona pietosament l’Antoni, l’«esguerradet» impotent per una ferida de guerra, i decideix quedar-se al seu costat, com qui pacta amb la ferida perquè el món, almenys, no se li desfaci del tot. Aquesta novel·la,...
Aquest contingut és per a subscriptors!
Si ets subscriptor, inicia sessió
Si encara no ets d'Esperit, subscriu-te avui i accedeix als nostres articles i podcasts, contribuint a un espai independent i lliure.
