Borja Vilallonga va ser editor fundador d'Esperit. Investigador a la Universitat de Newcastle, és doctor en història per l'EHESS de París i ha treballat a Columbia University i a New York University.
La redescoberta de què és un sagrament ofereix una via per restaurar la iniciació tradicional avui.
És possible la pràctica d’una espiritualitat tradicional sota el jou de la modernitat?
Catalunya viu obsessionada per "les formes" de l'estètica i la moralitat per amagar la lletjor i profunda manca d'ètica que ens governa i empetiteix.
Avui l'ordre i tradició es veuen empesos als marges i a la dissensió per la subversió liberal i materialista que ens governa.
L’objectivitat és un dels instruments i enganys més perversos de la tirania liberal materialista per alienar i anorrear el que realment som.
En l'apogeu de la fervor religiosa i filosòfica de l'antiguitat, el sincretisme del món grecoromà va concebre el seu producte més refinat: el cristianisme.
Els grans imperis d'Alexandre, Cèsar i August van viure el gran apogeu sincrètic espiritual simbolitzat per una obsessió soteriològica i la popularitat de les religions mistèriques.
La combinació i recombinació d'idees espirituals entre cultures és el principal motor de creativitat religiosa tradicional.
L'home modern persegueix la felicitat materialista i hedonista en tant que realització final de la seva existència a despit del seu destí espiritual.
La idea tradicional d’imperi es basa en l’esperit: és la unió indissociable entre el guerrer i el sacerdot. La manifestació de l'imperi és espiritual i temporal i se'n deriva una acció en voluntat de poder.
En el món modern d'avui tots som txandala: des de Jeff Bezos i l'elit neoliberal global al tradicionalista més recalcitrant, tots som sotmesos a la tirania quantitativa i materialista.
Les castes són manifestacions socials de la jerarquia, ordre i harmonia còsmiques. La modernitat ha invertit aquest ordre i destruït l'imperi espiritual en la societat.
Rep cada número, directe a la teva bústia