En el número 2 del volum 2 de la revista Esperit estudiem la importància de la propietat personal i nacional, denunciem la mort lingüística i identitària del país, neguem la legitimitat de l'autonomisme i explorem la natura i orígens del sincretisme religiós. Marc Comerma reflexiona sobre el concepte de propietat. Oposant-se a l’absurda acumulació materialista i a la negació hedonista del compromís, advoca per una defensa de la propietat per vertebrar les comunitats, arrelar els homes i fer-los responsables de la història que hereten. Marc Maynou argumenta que les migracions massives entre els anys cinquanta i setanta del segle XX van formar part d’una estratègia deliberada per part del franquisme de sotmetre Catalunya. Com a resultat d’aquest projecte d’enginyeria social, la qüestió identitària a Catalunya és indistingible de la qüestió lingüística. Frederic J. Porta defensa la tesi que ni la Generalitat actual ni els seus presidents poden considerar-se hereus de la Diputació del General, la qual de 1359 a 1715 va ser sinònim de poder i d’Estat a Catalunya. Les institucions colonials de la Catalunya Gran han adoptat arbitràriament noms i formes que amaguen la seva condició imposada. Borja Vilallonga estudia els orígens i importància del sincretisme religiós, tal com va existir en la història. Tot emprant l'exemple dels 800 anys compresos entre el segle IV abans de Crist i el segle IV després de Crist, Vilallonga demostra que la combinació i recombinació d'idees espirituals entre cultures és el principal motor de creativitat religiosa tradicional.