En el present número de la revista Esperit ens afirmem. Ens afirmem per l'esperit de lluita que representen l'exèrcit i el militarisme; ens afirmem per la natura contra l'antropocentrisme materialista; ens afirmem per la tradició i la restauració social; i ens afirmem per a la consecució de l'imperium espiritual i temporal absoluts. Aquest número especial és il·lustrat per l'artista anglès Skinless Frank. Els editors presenten un editorial per valorar els primers mesos de la revista Esperit i la resposta dels lectors. Marc Comerma afirma que la dominació de Catalunya s’ha forjat i es manté per la força de les armes. El record traumàtic de les derrotes militars, especialment la de 1939, ha contribuït al rebuig i temença que els catalans senten cap als exèrcits. Tanmateix, el camí cap a la llibertat i la plena sobirania exigeixen que Catalunya es reconciliï amb l’exercici de les armes. Marc Maynou reflexiona sobre la relació entre l’home i la natura. El paradigma modern i industrial es vanta d’haver vençut la natura, però en realitat només ha renegat de les seves lleis i se’n ha aïllat. L’«emergència climàtica» es planteja com una catàstrofe imminent però possible d’atenuar amb esforços individuals. Això exemplifica els valors antropocèntrics de la modernitat que ens han abocat al col·lapse. Frederic J. Porta ressegueix l’evolució dels moviments contrarevolucionaris i conservadors a Catalunya. D’ençà el segle XVI, i especialment a partir de la Revolució Francesa, cada acceleració dels processos dissolutius de la modernitat ha estat resposta amb renovacions del pensament i insurreccions. Amb tota seguretat, els anys vint del segle XXI tindran la seva contrarevolució. Borja Vilallonga defineix la idea d'imperi segons l'hermenèutica perenne i tradicional. A partir de la confluència de les essències de sacerdots i guerrers—brahmin i kxtrayia—, les cultures indoeuropees han pensat la figura del sobirà universal amb domini absolut i destí espiritual i transcendent. Al llarg de la història moltes nacions han tingut líders que han cercat o exercit l'imperi—avui subvertit pel materialisme.