En el número 4 del volum 2 de la revista Esperit defensem l'autèntic esperit dels oficis, analitzem el lligam entre terra, propietat i sang i continuem les sèries sobre el sistema econòmic de la postguerra de 1945 i el sincretisme de l'antiguitat.  Marc Comerma reflexiona sobre les ocupacions laborals. El progrés científic i tecnològic ha engendrat un mode de producció industrial que aliena i deshumanitza els individus, convertint-los en autòmats que realitzen tasques repetitives i mancades de significació. La recuperació dels oficis, en un marc de producció i consum realista, pot esdevenir un estímul per minar les lògiques fabrils, reconciliar els homes amb la seva feina i millorar els productes. Marc Maynou continua la seva sèrie d’articles sobre el sistema econòmic de postguerra adreçant la qüestió de l’agricultura i la Revolució Verda. Aquest paquet de mesures—varietats seleccionades, agroquímics, mecanització—presenta uns resultats quantitatius aclaparadors, però transforma l’agricultura en una pràctica dependent dels mercats internacionals, alhora que expulsa gran part de la població cap a les ciutats. Frederic J. Porta analitza la propietat de la terra i la seva relació amb la comunitat i la seva transcendència. Els darrers anys i a causa dels processos de la modernitat, els catalans estan essent desposseïts de la propietat. Sense una relació amb la terra, també en la tinença, una comunitat es desarrela i trenca els seus vincles amb el passat. La pèrdua de la propietat de la terra és encara un altre dels fantasmes que ronden la Catalunya del segle XXI. Borja Vilallonga prossegueix el seu estudi del sincretisme religiós en la història. En l'apogeu de la fervor religiosa en la fundació de l'imperi amb Octavi August, el món antic va experimentar una gran ansietat espiritual que tant la filosofia com els misteris van mirar de resoldre. De la fusió sincrètica d'ambdós en va sorgir el culte mistèric més peculiar: el cristianisme.