L’humor en temps de còlera (II)
Reglamentar ideològicament l’humor és la millor manera d’enfonsar-lo.
Any 2 Núm. 30
Sumari d'aquest número
En el vint-i-unè número del segon volum d'Esperit denunciem els intents de la correcció política per controlar i limitar l'humor, reivindiquem l'esperit viril i guerrer, exposem el procés de creació de l'Organització Militar Catalana i fem una síntesi de les conseqüències espirituals del dit procés.
Marc Comerma exposa els intents maquiavèl·lics del progressisme per reglamentar la comèdia i dirigir-ne els continguts. En aquest segon lliurament de la sèrie dedicada a l’humor, s'observa que l'humor s'ha convertit en una eina més al servei d’uns objectius polítics, per construir la «justícia social». Així, se l'ha domesticat i extirpat el caràcter transgressor i genuí.
Marc Maynou vindica la necessitat de recuperar l’esperit guerrer dels nostres avantpassats. Des del kóryos indoeuropeu a les ordres de cavalleria, els exemples del nostre passat ens il·lustren els principis que han de bastir el nacionalisme català hodiern, i els valors que aquest ha d’inculcar en els joves.
Frederic J. Porta exposa els orígens i el desenvolupament de l’Organització Militar Catalana (Òrmica) i la seva relació amb Palestra. A partir de la seva creació el 1926, l’Òrmica va entrenar clandestinament joves, sobretot excursionistes, en l’ús d’armes i en la disciplina militar. El 1930 es va crear Palestra, de projecció pública, pensada com a revestiment exterior de l’organització paramilitar clandestina.
Borja Vilallonga repassa les línies mestres que han vertebrat el processisme i el que ha vingut després. A partir d'una Catalunya que viu obsessionada per «les formes» de l'estètica i la moralitat, s'amaga la lletjor i profunda manca d'ètica que ens governa i empetiteix. Tot plegat, no tenim accés ni al Bé ni a la Bellesa perquè neguem el seu ésser essencial, que és Déu.
Rep cada número, directe a la teva bústia