En el dissetè número del segon volum d'Esperit ens refermem en la nostra herència, extraiem les essències del nostre passat grecoromà per a poder alliberar la pàtria, reflexionem sobre el sentit i la concepció del temps i, per últim, demostrem com el poder resta en mans dels subversius. Marc Comerma defensa les herències. Superant els límits de la mera acumulació i transmissió material, el llegat és una part fonamental de l’existència humana. Trencar amb els ponts que ens uneixen amb els nostres avantpassats i successors obre la via per a condemnar-nos als designis distòpics d’un sistema que vol esborrar els nostres lligams primordials i ensotar les pulsions de la història. Alejandro R. Planas continua la seva sèrie sobre la restitució de l'esperit català viatjant a la Hispània romana, al nord de l'Ebre. El tradicionalisme romà, que es manifesta mitjançant el Mos Maiorum, materialitza la justícia i ofereix el camí perquè Catalunya reconnecti amb el seu passat i pugui reconstruir la seva societat entorn de la saviesa, el sentit de comunitat, la magnanimitat i la temperància. Frederic J. Porta esbossa els orígens de la l’acceleració del temps en la segona meitat del segle XVIII i la primera meitat del segle XIX. Aleshores, el discórrer del món va començar a aparèixer pels moderns com a cada vegada més fugisser, trepidant. Tantes coses noves que s’inventaven i passaven donaven una sensació de velocitat—i l’esperança d’un futur millor. S’havia desenvolupat una concepció del temps desconeguda fins aleshores. Borja Vilallonga traça la història sobre com la dissensió i la subversió s'han apoderat del poder i han forçat l'ordre a viure als marges i a adoptar la disconformitat. A partir de les dinàmiques complexes del Renaixement i la reforma protestant, estudia com una conformitat tradicional i d'ordre pot existir al marge del liberalisme i el materialisme de la modernitat.