Viatgers d'un tren
Hi va haver un lapse de temps, entre 1750 i 1850, en què els moderns van començar a notar que tot s’accelerava.
Any 2 Núm. 26
—
Diumenge, 25
d'abril de 2021
El nihil novum sub sole romà, res de nou sota el sol, es tornava totum novum sub sole, i a ritme trepidant. Tot era nou. El futur ja no era un lloc de repetició, a pitjor—tot era caiguda d’ençà Adam i Eva—, en el qual calia no pensar gaire per a no prendre mal. Ara el futur s’havia dilatat, autonomitzat i utopitzat. Apareixia com el lloc de superació de tots els mals que...
Aquest contingut és per a subscriptors!
Si ets subscriptor, inicia sessió
Si encara no ets d'Esperit, subscriu-te avui i accedeix als nostres articles i podcasts, contribuint a un espai independent i lliure.
