En el número 5 del volum 2 de la revista Esperit parlem de la necessària violència de la condició humana, del proletariat consumista, de l'ascens d'un nou maoisme aliat amb el sistema i del pervers ús de l'objectivitat liberal. Marc Comerma disserta sobre la violència intrínseca que acompanya la condició humana. La pretensió d’ocultar-la en les societats occidentals, tot presentant-la com un fet excepcional, no n’apaivaga els efectes, sinó que la condueix cap a formes més subtils i igualment cruels. Els homes i els pobles que viuen aïllats de la violència no esdevenen més pacífics, ans més vulnerables i propensos a patir-la. Sobre aquest procés, Europa i Catalunya es presenten com a casos paradigmàtics. Marc Maynou examina el procés d’obertura econòmica d’un estat per a mostrar-ne els resultats: la creació d’una casta proletària dependent i uniforme, amb els mateixos patrons i hàbits de consum arreu del món. Frederic J. Porta compara la Revolució Cultural xinesa de 1966 a 1976 amb els esdeveniments recents a Occident. D’ençà el 2008, una estranya aliança entre el poder econòmic i mediàtic i els sectors més progressistes i postmoderns ha impulsat una revolució cultural. Amb càndides paraules, arcs de Sant Martí i grans promeses, el sistema amaga la destrucció dels darrers vestigis dels vells ordres. L’objectiu és crear un món a la seva mida. Borja Vilallonga dissecciona l’objectivitat liberal en tant que instrument de la modernitat materialista per encimbellar l'objecte per damunt del subjecte. Per mitjà de l'objectivitat, s'ha desposseït el valor de tot allò que sorgeixi i tingui una perspectiva humana. En aquesta tirania de la quantitat objectiva, s'amaga la veritable ideologia que el sistema—governs i multinacionals—realment tenen.