Els dogmes fiscals (IV): “No representation without taxation”
El lema de la revolució americana s'ha d'invertir; milions de persones decideixen políticament sense aportar fiscalment. Un desequilibri que perverteix els incentius, empobreix la productivitat i carrega el pes sobre les classes treballadores.
Els nord-americans del segle XVIII, aquells colons obstinats que acabarien fundant una nació nova, tenien una proclama ben clara: «No taxation without representation». Cap impost just es podia exigir a un poble si aquest poble no participava en la vida política. Era un clam contra l’arbitrarietat de Londres —que no permetia als habitants de les colònies...
Aquest contingut és per a subscriptors!
Si ets subscriptor, inicia sessió
Si encara no ets d'Esperit, subscriu-te avui i accedeix als nostres articles i podcasts, contribuint a un espai independent i lliure.
